El treball, en què ha participat l'investigador de l'ICM-CSIC Erik Simon-Lledó, revela també els primers signes de recuperació biològica en una zona del Pacífic intensament explotada fa ara quaranta-quatre anys.
Un nou estudi liderat pel Centre Nacional d'Oceanografia i el Museu d'Història Natural de Londres ha revelat l’impacte a llarg termini de la mineria en aigües profundes i els primers signes de recuperació biològica en una zona de l'oceà Pacífic intensament explotada fa ara quaranta-quatre anys. El treball, en què ha participat l'investigador de l'ICM-CSIC Erik Simon-Lledó, es va publicar la setmana passada a Nature i aporta proves crítiques al debat global que existeix al voltant d’aquest tipus de mineria.
Per al desenvolupament de l’estudi, l'equip científic va visitar un jaciment prèviament minat a la zona Clarion-Clipperton (CCZ). El seu objectiu era investigar si la recuperació és possible i quin impacte roman quaranta-quatre anys després que les màquines hagin marxat. Els resultats mostren que l'activitat minera provoca, sense cap mena de dubte, canvis a llarg termini en els sediments, si bé l'impacte sobre les espècies que viuen a aquestes profunditats és més dispar.
L'autor principal del treball, Daniel Jones, del Centre Nacional d'Oceanografia, explica:
“Per estudiar si la recuperació de la mineria en aigües profundes és possible, hem de mirar primer al passat i analitzar les marques generades per comprendre els impactes a llarg termini. Quaranta-quatre anys després, les mateixes petjades de la mineria tenen un aspecte molt similar al de quan es van fer per primera vegada, amb una franja de 8 metres d'amplada de llit marí neta de nòduls i dos grans solcs al fons per on va passar la màquina.”
En aquestes franges minades, 44 anys després, l’abundància i diversitat d’animals continuaven sent substancialment inferiors a les de les zones adjacents no impactades. “Tot i que algunes espècies mòbils semblen haver tornat a les franges minades, mostrant signes d’una certa recuperació inicial, la megafauna en aquestes zones seguia mancada d’un component essencial de l’ecosistema: la fauna sèssil”, afegeix Erik Simon-Lledó, de l’ICM-CSIC.
“El substrat dur que proporcionen els nòduls és essencial per al creixement de moltes espècies als fons abissals del Pacífic. Igual que en un bosc degradat els esquirols només poden tornar quan els arbres que habiten tornen a créixer, els nòduls polimetàl·lics on creixen molts coralls, anemones o esponges trigaran mil·lennis a formar-se de nou”, conclou l’investigador.
En aquest sentit, Jones assenyala que “les proves aportades per aquest estudi són fonamentals per comprendre les possibles repercussions a llarg termini. Encara que vam observar algunes zones amb poca o cap recuperació, alguns grups d'animals mostraven els primers signes de recolonització i repoblació.”
L'explotació minera dels fons marins és considerada cada vegada més una possible a solució davant la creixent demanda de metalls essencials a escala global, com el coure, níquel, manganès o els minerals de terres rares. Una zona de gran interès per a la mineria és la CCZ, una vasta regió en aigües internacionals de l'oceà Pacífic Central que alberga criatures d'aigües profundes úniques i biodiverses, moltes encara per descriure per la ciència, així com un ric recurs mineral de nòduls polimetàl·lics, altament enriquits en metalls. A profunditats de gairebé 5.000 metre, aquestes roques representen un dels recursos minerals d'aigües profundes més abundants.
L'Autoritat Internacional dels Fons Marins (AIF), creada el 1994 en virtut del Dret internacional, està decidint ara si autoritza l'explotació minera dels fons marins de la regió i en quines condicions. Una qüestió clau en aquesta decisió és si els ecosistemes d'aigües profundes poden recuperar-se de les pertorbacions causades per la mineria.
A la dècada de 1970 es van realitzar al Pacífic els primers assajos industrials de mineria en aigües profundes. Aquest va ser el lloc que el professor Jones i el seu equip van visitar el 2023 a bord del vaixell oceanogràfic James Cook, equipat amb el robot submergible Isis, que els va permetre explorar i estudiar les antigues petjades mineres del llit marí.
L'estudi forma part del projecte SMARTEX (Seabed Mining and Resilience To EXperimental Impact), liderat pel NOC i finançat pel Natural Environment Research Council (NERC). Totes les dades recollides es posaran a disposició de totes les parts interessades amb la finalitat d'orientar les futures decisions polítiques de l'AIF i dels estats implicats.