Demà dijous 6 de juny, l'Institut de Ciències del Mar acollirà a la seva seu a Barcelona la presentació dels resultats del programa PolarCLIMATE.
Demà dijous 6 de juny, l'Institut de Ciències del Mar acollirà a la seva seu a Barcelona la presentació dels resultats del programa PolarCLIMATE.
Promogut pel Comitè Polar Europeu (European Polar Board) de la Fundació Europea de la Ciència (European Science Foundation, ESF), el programa PolarCLIMATE ha estudiat el sistema climàtic de la Terra, els canvis climàtics recents i passats, i les seves conseqüències. Ho ha fet a través de sis projectes de recerca interdisciplinaris, duts a terme a les zones polars per científics de prestigioses institucions de 28 països (13 dels quals no europeus, inclosos els EUA, Rússia i la Xina). Demà, a l'ICM, els representants de cada un dels projectes presentaran les seves conclusions i propostes de futures iniciatives científiques.
PolarCLIMATE, en conjunt, estudia els problemes del canvi climàtic des de diferents escales i perspectives complementàries, a partir de la descripció dels fenòmens a gran escala, que s'obté mitjançant imatges de satèl•lit, l'estudi de la seva evolució en el temps, i el anàlisi dels processos físics que afecten l'intercanvi de matèria i energia entre els diferents segments del sistema (aire, gel, aigua, sediment).
Els sis projectes de PolarCLIMATE
La visió general de l'evolució dels gels de l'Àrtic, de la circulació de l'oceà i com interaccionen dos és l'objectiu del projecte SATICE, dirigit per Pedro Elosegui, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai i del Mar, ambdós del CSIC. En SATICE s'han fet servir tècniques de geodèsia espacial (GPS i satèl·lits) per esbrinar aspectes diversos sobre el sistema gel-oceà a l'oceà Àrtic i preveure, així, la seva evolució i impacte en models climàtics. Així, per exemple, quin és l'estat actual de la banquisa a l'Àrtic, com es mou, deforma i fractura, quins canvis s'estan produint en la circulació oceànica a causa del desglaç, quines variacions es donarà en la salinitat de l'aigua, entre altres.
El projecte HOLOCLIP, coordinat per la investigadora Barbara Stenni, de la Universitat de Trieste (Itàlia), proporciona resultats importants sobre el canvi climàtic que han afectat les zones de l'Antàrtida en els últims deu mil anys. El coneixement de l'evolució del clima del passat és essencial per comprendre les conseqüències del canvi climàtic que estem presenciant avui.
L'estudi dels gels polars és de fonamental importància per entendre el canvi climàtic i els seus efectes. Els canvis en les capes de gel a les regions polars són, al mateix temps, causa i conseqüència del canvi climàtic. Així, en el projecte IMCOAST, coordinat per Doris Abele, investigadora de l'Institut Alfred Wegener d'Investigació Polar i Marina (Alemanya), ha estudiat les causes i efectes de la fusió del gel en els ambients marins costaners antàrtics. Per la seva banda, en el projecte SVALGLAC s'ha estudiat la resposta a l'escalfament global de les glaceres àrtics de l'arxipèlag de Svalbard. Aquest projecte està coordinat pel professor Francisco Navarro, de la Universitat Politècnica de Madrid, i pel professor Jacek Jania, de la Universitat de Silèsia (Polònia).
Els contaminants i els gasos d'efecte hivernacle són un altre tema crucial per als estudis climàtics. L'equip d'investigació del projecte CLIMSLIP, coordinat per Andreas Stohl, investigador de l'Institut Noruec d'Investigació de l'Aire, està estudiant els efectes dels gasos d'efecte hivernacle en el clima de l'Àrtic, en particular l'anomenat fum negre (carboni negre o sutge) .
L'emmagatzematge i l'alliberament de diòxid de carboni en els sòls i en els sediments oceànics polars representen un mecanisme fonamental per a la concentració en atmosfera d'aquest important gas d'efecte hivernacle. El projecte CryoCARB, coordinat pel professor Andreas Richter de la Universitat de Viena (Àustria) ha abordat l'estudi del carboni sepultat en els sòls àrtics (permafrost), el major embornal de carboni a nivell planetari. El projecte estudia la vulnerabilitat d'aquest reservori de carboni, que podria alliberar a l'atmosfera en un context de canvi climàtic.
Més de 6 milions d'euros de finançament
PolarCLIMATE va néixer de la iniciativa del Consorci Polar Europeu (EUROPOLAR), una xarxa europea ERA-NET finançada per la Comissió Europea entre 2005 i 2008 en el marc del VI Programa Marc.
Al setembre de 2008, l'European Polar Board de la la Fundació Europea de la Ciència (European Science Foundation, ESF) en va prendre el relleu i va llançar la convocatòria PolarCLIMATE. Nombroses institucions europees i internacionals van presentar més de 30 propostes de projectes, dels quals només sis van ser aprovats sobre la base de l'excel·lència científica, i finançades amb un total de més de 6 milions d'euros.
Aquest programa no només representa un important èxit científic, sinó que va confirmar que era possible crear consorcis d'institucions científiques europees disposades a finançar un programa d'investigació conjunt i adoptar un procediment comú d'avaluació. De fet, el finançament de PolarCLIMATE va ser nacional i voluntàri, i sota el control complet de les agències nacionals.
A més dels resultats científics importants PolarCLIMATE ha fomentat la creació d'associacions amb els científics i els programes no europeus (per exemple, Estats Units, Canadà, Xina, Índia, Austràlia) i ha establert les bases per a una major cooperació amb aquests països a través de l'accés a la infraestructura i logística polar no europees.
Més informació:
http://www.esf.org/hosting-experts/expert-boards-and-committees/polar-sciences/current-epb-initiatives/polarclimate.html