Científics de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, amb la col·laboració de pescadors de la Confraria de Palamós han desenvolupat el Pla de Gestió de la gamba vermella. És el primer del seu tipus a Espanya i regula la pesca de gamba vermella (Aristeus antennatus) amb art d'arrossegament de fons en zones marítimes properes a Palamós.
Científics de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona, amb la col·laboració de pescadors de la Confraria de Palamós han desenvolupat el Pla de Gestió de la gamba vermella. És el primer del seu tipus a Espanya i regula la pesca de gamba vermella (Aristeus antennatus) amb art d'arrossegament de fons en zones marítimes properes a Palamós.
El Pla, que s'acaba d'aprovar i ha estat publicat al BOE de 27 de maig (Ordre AAA/923/2013, de 16 de maig), ha comptat amb l'assessorament legal i jurídic del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient , administració a la qual correspon fer el seguiment i control del Pla.
Els responsables científics del Pla, Joan B. Company i Francesc Sardà, de l'ICM, expliquen que aquest Pla vol ser un exemple per a la resta de ports Ibèrics Mediterranis. "La gamba vermella es troba en més llocs, però la seva pesca és espeicalment important a la Costa Brava, pel que té sentit inicial la implementació del Pla en aquesta zona. No es descarta, però, ampliar el Pla a altres zones del Mediterrani ibèric".
130 tones anuals
A Palamós es desembarquen cada any unes 130 tones de gamba de mitjana, el valor econòmic sobrepassa el 50% de tot el desembarcament de la confraria. Aquest producte emblemàtic disposa, a més, d'una marca de garantia pel seu tractament especial a bord, conservació i etiquetatge. El port de Palamós té una flota d'unes vint embarcacions, la font principal d'ingressos de les quals és la gamba, capturada en els caladors propers als canons submarins que s'estenen davant de la localitat, a profunditats d'entre 400 i 900 metres.
No obstant això, una flota sobredimensionada, l'increment en el preu del petroli, un recurs pesquer cada vegada més sobre-explotat, i el descens progressiu de les talles en les captures alertar al sector fa uns anys que aquesta pesqueria perillava.
"Va ser el patró major de la Confraria de Palamós, Francesc Benaiges, qui, va preveure futures dificultats i va promoure un procés de gestió i acords en pro de la sostenibilitat d'aquesta important pesqueria", expliquen els científics. Per a això es van posar en contacte amb els científics de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.
Un Pla específic i més estricte
El Pla, fruit del treball de 20 anys, va més enllà de les normatives pesqueres generals. "Les pesca es regula per dos grans normatives referents a les xarxes ia les embarcacions", explica Joan B. Company, del Departament de Recursos Marins Renovables de l'ICM.
Però en alguns casos, aquestes normes no són suficients per evitar la sobreexplotació. Aquest Pla regula aspectes específics de manera més estricta, amb l'objectiu d'aconseguir la sostenibilitat d'aquest recurs pesquer.
Tal com explica Francesc Sardà, també investigador a l 'ICM, el Pla regula la limitació de l'activitat pesquera, autoritzant només uns determinats vaixells, establint unes profunditats restringides i una limitació en el nombre de llançaments de les xarxes. També s'estableixen unes vedes mòbils en els caladors -ajustades als períodes de reproducció de la gamba-, un tipus específic de xarxa -per deixar escapar als exemplars juvenils- i mesures per ajustar la capacitat de la flota, com impedir que els actuals motors es modifiquin per augmentar la potència o que les noves embarcacions no sobrepassen els 500 cavalls.
Possibilitat de ser ampliat a altres zones
El Pla s'ha desenvolupat en el marc d'un projecte de la Unió Europea que tenia també com a finalitat una aproximació socio-pesquera que cobrís els buits de contacte existents entre pescadors i científics. La primera fase va correspondre als primers contactes, identificació dels buits existents en la comunicació i intercanvi d'informació entre les parts, identificació del problema i l'establiment de les vies de col·laboració i solució.
La segona fase, actualment en curs, s'ha centrat en consensuar una regulació de l'activitat extractiva (l'actual Pla) entre els agents locals implicats (confraria, científics i l'administració de la Generalitat de Catalunya).
La tercera fase, que s'obre a partir d'ara, contempla el seguiment del pla, l'avaluació dels resultats i la possibilitat de ser ampliat a altres zones del Mediterrani ibèric.
Els objectius científics passen per establir els punts de referència per a una pesquera sostenible, entre ells el d'aconseguir el Rendiment Màxim Sostenible (RMS), segons instal el reglament europeu per als propers anys.
També, paral·lelament, es realitzaran les simulacions necessàries per avaluar en el futur l'impacte de les mesures acordades en el pla.
En el projecte també ha col·laborat la Universitat de Girona, en l'anàlisi del component social i humà del Pla de Gestió.