Durant tres anys científics de l’ICM han analitzat mostres d'aigua preses en vint punts costaners, des del Delta de l'Ebre fins al Cap de Creus, per a estudiar la presència de microalgues dinoflagel·lades de l'ordre Gymnodinials. El treball, liderat per Albert Reñé, ha permès establir per primera vegada quantes espècies de microalgues Gymnodinials viuen al litoral català.
Durant tres anys científics de l’ICM han analitzat mostres d'aigua preses en vint punts costaners, des del Delta de l'Ebre fins al Cap de Creus, per a estudiar la presència de microalgues dinoflagel·lades de l'ordre Gymnodinials. El treball, liderat per Albert Reñé, ha permès establir per primera vegada quantes espècies de microalgues Gymnodinials viuen al litoral català.
Es tracta d'unes 59 espècies diferents. D'aquestes, 13 d'elles han estat detectades per primera vegada a la Mediterrània, i diverses són espècies totalment noves per a la ciència.
Fins ara es coneixen unes 600 espècies de Gymnodinials, un dels grups més diversos de dinoflagel·lats. Les 59 espècies trobades al litoral català suposen el 22% de les espècies detectades prèviament a tota la Mediterrània. Entre elles, hi ha espècies tòxiques i nocives que poden afectar la salut i benestar de les persones. Fins ara, explica Albert Reñé, existia un buit important de coneixement sobre la seva presència i distribució en aquesta àrea de la Mediterrània, explicable en part "per la dificultat de la seva identificació, donada la seva plasticitat morfològica, la dificultat d'establir cultius i la necessitat d'observar-les in vivo. "
Els científics han estudiat les microalgues morfològicament i les han analitzat genèticament. En el cas de 27 de les 50 espècies seqüenciades, es tracta de la primera vegada que s'obté la seva informació genètica.
La informació obtinguda és molt valuosa tant a nivell local com global, explica Albert Reñé. D'una banda, s'han pogut detectar per primera vegada algunes microalgues tòxiques, la presència de les quals al litoral català era desconeguda, i que en cas de proliferació poden suposar un risc sanitari. Aquest fet evidencia que "en un moment en què se'ns demana que gestionem la diversitat dels organismes, quan investiguem a fons ens adonem que tenim una imatge poc precisa del món real", explica Esther Garcés, investigadora de l’ICM i co-autora del treball. D'altra banda, les seqüències genètiques obtingudes permeten estudiar les relacions filogenètiques entre els diferents gèneres del grup, així com aportar informació per a les bases de dades de referència utilitzades en els treballs de seqüenciacions ambientals.
Els resultats del treball s'han publicat a la revista Protist.
Albert Reñé, Jordi Camp and Esther Garcés (2015)
Diversity and Phylogeny of Gymnodiniales (Dinophyceae) from the NW Mediterranean Sea Revealed by a Morphological and Molecular Approach.
Protist, Vol. 166 (2): 234–263.
http://dx.doi.org/10.1016/j.protis.2015.03.001