A l'”A fons” d'aquest mes de maig entrevistem l’Aurora M Ricart, que acaba d'aterrar a l'ICM-CSIC amb l’objectiu d’estudiar l'impacte de la crisi climàtica sobre els ecosistemes marins, però especialment sobre els boscos marins.
L’Aurora M Ricart és ecòloga marina i estudia els efectes de la crisi climàtica sobre els ecosistemes marins costaners. Es va llicenciar en Biologia per la Universitat de València, té un Màster i un Doctorat en Ecologia que va realitzar a la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva carrera postdoctoral als Estats Units, estant primer al Bodega Marine Laboratory de la Universitat de Califòrnia i després al Bigelow Laboratory for Ocean Sciences. Ara ha tornat a Espanya i, en concret, a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), de la mà d'una Marie Sklodowska-Curie que li ha permès arrencar el projecte SeapHorest gràcies al qual estudiarà com s'estan adaptant els ecosistemes marins a la crisi climàtica. Així mateix, la investigadora vol aprofundir en com els ecosistemes naturals ens poden ajudar a mitigar els efectes d'aquesta crisi alhora que actuen com a refugis davant dels múltiples impactes que se'n deriven.
1. Quins tipus de boscos hi ha sota l'aigua?
El terme “bosc marí” es fa servir normalment per designar ecosistemes amb vegetació submarina. Aquests ecosistemes es componen de macròfits marins que formen hàbitats com les praderies marines o els llits de macroalgues. Igual que els boscos terrestres, els boscos marins creen hàbitats complexos que proporcionen recursos alimentaris, refugi i zones de cria per a molts organismes marins i poden ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic i adaptar-s'hi mitjançant el segrest de carboni. Les praderies marines estan formades per plantes amb flors i es troben a les zones costaneres ubicades entre les regions tropicals i les subpolars. En canvi, els llits de macroalgues -incloses les algues verdes, les vermelles i les marrons- estan distribuïts per tot el món, si bé quan la gent parla de “boscos submarins” es refereix normalment a les grans algues marrons (kelps i fucoides).
2. A quines amenaces s'enfronten aquests ecosistemes avui dia?
En general al canvi climàtic, encara que el que més els afecta és l'augment de la temperatura de l'aigua del mar i algunes activitats antropogèniques que comporten grans aportacions de nutrients, cosa que en pot fer disminuir la qualitat i portar a l’eutrofització. Tanmateix, també els afecten negativament les construccions costaneres, que comporten una pèrdua directa d'hàbitat i canvis en els patrons de sedimentació i en la disponibilitat de llum, entre d'altres. D'altra banda, pertorbacions naturals com les tempestes, l'acció de les onades i els fenòmens meteorològics extrems també poden causar danys físics als boscos submarins. Per això, és important adoptar mesures com ho són les pràctiques pesqueres sostenibles, la reducció de la contaminació i la protecció de les zones costaneres, si volem realment preservar aquests ecosistemes tan valuosos a escala ecològica.
3. I si ens quedem sense boscos submarins?
Això tindria rellevants conseqüències ecològiques, mediambientals i socioeconòmiques. Per exemple, es podria produir una gran pèrdua de biodiversitat i un declivi de la pesca, ja que aquests ecosistemes actuen com a punts calents de biodiversitat, incloses espècies de gran importància comercial. A més, la desaparició d'aquests boscos comportaria una desprotecció de la costa, car les diferents espècies que els formen ajuden a estabilitzar els sediments marins i actuen com a amortidors naturals contra les tempestes, l'acció de les onades o l'erosió. D'altra banda, disminuiria la qualitat de l'aigua i la capacitat de l'oceà de capturar diòxid de carboni (CO₂), cosa que podria provocar un augment dels nivells de CO₂ a l'atmosfera.
4. Aquests boscos podrien revertir el problema de l'acidificació oceànica?
No del tot, malgrat podrien ajudar a mitigar-ne els efectes a escala local. L'augment de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) i els canvis consegüents en l'acidesa de l'aigua de mar poden afectar de manera diferencial la fauna marina, amb conseqüències negatives per a moltes espècies de gran importància ecològica i econòmica. Davant d'aquest escenari, els boscos marins s'han proposat com a possibles solucions per mitigar localment els efectes de l'acidificació de l'oceà. Es tracta d'una línia de recerca emergent, tot i que ja s'han publicat alguns treballs basats en experiments tant al camp com al laboratori amb resultats prometedors.
5. En cas de desaparèixer els boscos submarins, quins altres mecanismes de captura de carboni ens ofereix l'oceà?
Actualment, s'estan proposant nombroses estratègies de reducció del diòxid de carboni (CDR, per les seves sigles en anglès), tant a terra com a l'oceà, amb l'objectiu de reduir la concentració de diòxid de carboni (CO₂) a l'atmosfera. Aquestes estratègies impliquen enfocaments i tecnologies específics que estan, en la majoria de casos, encara en fase de desenvolupament. A l'oceà, per exemple, s'està investigant molt sobre l'augment de l'alcalinitat oceànica, el repoblament i l'enfonsament d'algues, la millora de la meteorització, la conservació dels hàbitats de carboni blau, la fertilització oceànica o la captura i segrest directe d'aire al fons de l'oceà. Tot i això, per aplicar-les cal tenir molt en compte les possibles repercussions mediambientals i les consideracions ètiques. A més, aquestes estratègies no s'han de considerar una solució aïllada al canvi climàtic. Han de formar part d'un plantejament global que inclogui la reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, el foment de pràctiques sostenibles i la transició a una economia amb baixes emissions de carboni.
6. Com és el teu dia a dia a la feina?
Barrejo experiments de camp i de laboratori a escala de paisatge i ecosistema per comprendre el funcionament, la dinàmica i les respostes dels boscos marins als canvis mediambientals. Per això utilitzo tècniques que abasten l'ecologia, l'ecofisiologia, la biogeoquímica i l'oceanografia. La major part del treball de camp que realitzo és submarí i requereix busseig científic. Al laboratori duc a terme experiments en aquaris per controlar tots els paràmetres ambientals i provar futurs escenaris de canvi global.
7. Qui es pot beneficiar dels resultats de les teves investigacions?
Fins ara, els resultats de les meves investigacions han beneficiat gestors mediambientals i responsables polítics que pretenien millorar la conservació, protecció i restauració de les zones costaneres; elaborar inventaris nacionals o regionals de gasos amb d’efecte hivernacle; augmentar el segrest de carboni mitjançant l’aplicació d’estratègies de CDR; o adaptar les activitats aqüícoles per augmentar la sostenibilitat i optimitzar el segrest de CO2 a l'aigua de mar (especialment quan es cultiven organismes calcificadors i algues).
8. Quin futur els espera als boscos marins?
Lamentablement, aquests ecosistemes han disminuït molt durant l'últim segle, si bé els últims estudis proven que les mesures de protecció i conservació poden revertir la situació actual. Això és important, entre altres coses, perquè els boscos marins són de les poques espècies que es poden beneficiar de l'augment de les concentracions de CO₂. Tot i això, els múltiples impactes a què s'enfronten actualment ens impedeixen saber què els espera en el futur. El que és clar és que l'espècie humana disposa de la capacitat i la tecnologia necessàries per reduir aquests impactes. La qüestió és quan en farem d’això una prioritat.