Andrea García Bravo, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, ha estat guardonada amb el premi Raymond L. Lindeman 2019 de la ASLO (Association for the Sciences of Limnology and Oceanography), pel seu treball sobre el cicle biogeoquímic del mercuri en llacs. L'estudi el va realitzar en llacs boreals de Suècia mentre era a la Universitat d'Uppsala.
Andrea García Bravo, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, ha estat guardonada amb el premi Raymond L. Lindeman 2019 de la ASLO (Association for the Sciences of Limnology and Oceanography), pel seu treball sobre el cicle biogeoquímic del mercuri en llacs. L'estudi el va realitzar en llacs boreals de Suècia mentre era a la Universitat d'Uppsala.
El jurat d'ASLO reconeix la investigació de Bravo perquè canvia la visió tradicional del cicle del mercuri demostrant el paper de la composició de la matèria orgànica en l'activitat bacteriana i, en última instància, en les taxes de formació de la seva forma més tòxica, el metilmercuri, en els llacs boreals. "El seu treball aconsegueix el que ha de ser una contribució científica fonamental", diu Brian Branfireum de la Western University. "Ha desafiat un paradigma i clarifica el paper de la conca en l'arribada de mercuri a la cadena alimentària aquàtica".
El president d’ASLO, Michael Pace, afegeix que el treball d'Andrea Bravo millora la comprensió de la formació i concentració d'aquesta forma altament tòxica del mercuri.
El treball va ser també innovador per l’aplicació, per primera vegada, d’una tècnica de gran precisió (piròlisi amb cromatografia de gasos i espectrometria de masses) per detectar i identificar l'origen de la matèria orgànica i del metilmercuri. Amb aquesta tècnica, els autors van poder demostrar que la matèria orgànica que és transportada dels sòls boreals als llacs, és també una font important de metilmercuri.
Actualment, Andrea García Bravo (Madrid, 1982) és investigadora becada pel programa "Marie Sklodowska-Curie" de la Comissió Europea, i treballa al Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, del CSIC.
El guardó es lliura anualment al millor article a nivell mundial d'un investigador jove en el camp de la Limnologia i l'Oceanografia. El premi es concedeix des de 1987 en memòria del científic Raymond L. Lindeman, creador de la teoria moderna dels ecosistemes i mort en 1942 als 27 anys, quan la seva carrera tot just despuntava.
El cicle del mercuri
Totes les formes de mercuri són neurotòxiques, però el mercuri en la seva forma metilada (metilmercuri) és el que més preocupa per la seva capacitat d'acumular-se en els éssers vius i, per tant, a la cadena alimentària.
Se sap que alguns microorganismes, quan processen matèria orgànica, transformen el mercuri present en metilmercuri. Aquests microorganismes es troben en sòls humits, aiguamolls, en els sediments del fons de llacs, rius... No obstant això, pràcticament no se sap res sobre quines condicions afavoreixen aquest procés.
En l'estudi guardonat d'Andrea G. Bravo, la científica va analitzar la matèria orgànica del fons dels llacs boreals per identificar el seu origen i la seva influència en la formació de metilmercuri. Els resultats van permetre determinar que la presència de fitoplàncton mort en els sediments afavoreix el creixement d’aquests microorganismes. En presència de matèria orgànica procedent de fitoplàncton, els microorganismes augmenten la seva activitat i, com a conseqüència, també augmenta producció de metilmercuri.
No obstant això, una gran part de metilmercuri que es troba en els llacs també es produeix a la conca hidrogràfica dels llacs. Especialment, en el sol dels boscos boreals que envolten els llacs, en els quals hi ha microorganismes (bacteris i arqueas) que metabolitzen matèria orgànica, com fulles i plantes en descomposició. Als països del nord d'Europa abunden els boscos humits, que tenen condicions que afavoreixen la formació de metilmercuri.
"Més del 70% del mercuri atmosfèric està originat per la contaminació humana", explica Andrea García Bravo. Durant l'època industrial, la crema massiva de combustibles fòssils i la elevada producció de matèries com el ciment, han alliberat molt de mercuri a l'atmosfera.
"Un cop a l'atmosfera, els gasos es desplacen cap al nord, on les masses d'aire es refreden, descendeixen i dipositen el mercuri en els sòls de les zones boreals", explica aquesta investigadora. "Els boscos boreals del nord d'Europa acumulen el mercuri de més de 200 anys de contaminació industrial".
A Suècia, per exemple, on s'ha analitzat en detall el problema, més de la meitat dels llacs contenen peixos amb nivells de mercuri que sobrepassen els límits permesos. A Espanya, afegeix Andrea García Bravo, "queda encara molt per fer i posar remei a la situació, i la manca de coneixement sobre els nivells de mercuri en els rius, llacs o sòls humits dificulta la decisió de possibles actuacions".
Actualment, Bravo treballa per traslladar aquest coneixement a l'oceà i seguir completant el cicle del mercuri. En concret, està analitzant seqüències de gens de microorganismes marins implicats en el metabolisme del mercuri, microorganismes que van ser recollits en l'Expedició Malaspina.
Treball guardonat:
Bravo, A.G., Bouchet, S., Tolu, J., Björn, E., Mateos-Rivera, A., & S. Bertilsson. 2017. Molecular composition of organic matter controls methylmercury formation in boreal lakes. Nature Communications 8:e14255 doi:10.1038/ncomms14255