Només el 10% de les dades recollides fins ara en diferents campanyes estan disponibles en plataformes d'accés obert, una escassetat de dades que dificulta la correcta avaluació de l'estat de conservació dels ecosistemes i l’aplicació de mesures de protecció.
Un nou estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha revelat que, actualment, la informació disponible en repositoris oberts sobre les espècies que viuen als mars europeus és molt menor del que s'esperava, i la que hi ha està molt fragmentada en l'espai i el temps, cosa que dificulta avaluar correctament l'estat de conservació dels ecosistemes i, per tant, aplicar mesures de protecció.
Segons el treball, publicat recentment a la revista Frontiers in Marine Science, els registres són especialment escassos al sud d'Europa –sobretot al sud-est del Mediterrani i al mar Negre–, cosa que dificulta fer comparatives entre regions. A més, hi ha molt poca informació disponible sobre les espècies menys conegudes i icòniques, com ara alguns invertebrats. En canvi, els grans peixos, aus i cetacis estan molt millor representats a les bases de dades.
Per a l'elaboració del treball, es van analitzar 20 milions de registres disponibles a museus i centres de recerca, a part d'informació disponible en una de les majors plataformes digitals d'accés obert, la Infraestructura Mundial d'Informació sobre Biodiversitat (GBIF, per les sigles en anglès), un repositori que acumula gairebé 2.000 milions de dades de presència i abundància d'espècies de tot el món.
Segons els autors, "conèixer com es distribueixen les espècies en l'espai i el temps és un aspecte central del coneixement de la biodiversitat, i una cosa imprescindible per a la gestió eficaç dels recursos marins associats a aquesta en un món que canvia molt ràpidament".
Informació fragmentada i poc accessible
Una de les conclusions principals del treball és que, en general, la informació disponible és menor de l'esperada per la quantitat d'estudis que s'han fet.
"En els darrers anys s'ha fet un enorme esforç per digitalitzar i posar a disposició de la comunitat científica una gran quantitat d'informació, si bé encara hi ha moltes dades a què no podem accedir", lamenta Francisco Ramírez, el primer autor de l'estudi , que afegeix que "aquest procés de democratització de la informació encara es troba en un estat molt incipient i s'estima que només representa un 10% de la informació disponible".
La resta, o bé no està digitalitzada i, per tant, és pràcticament inaccessible, com és el cas de les col·leccions d'alguns museus, o bé no es pot consultar fàcilment, ja que està continguda en informes de difícil accés o en idiomes diferents al de l'àmbit acadèmic.
Davant d'aquest escenari, l'equip científic advoca pels programes de cooperació internacional per incrementar aquest percentatge que, asseguren, "és insuficient per avaluar els efectes i l'abast de l'actual crisi de biodiversitat", la taxa d'extinció d'espècies de la qual no té precedent històric, i fins i tot podria ser superior a la de l'última extinció massiva, la que va acabar amb els dinosaures.
En aquest sentit, Jaume Piera, un altre dels autors de l'estudi, apunta que “la ciència ciutadana i les plataformes que permeten compartir les dades poden complementar alguns dels dèficits d'informació detectats. Només fent accessible tota la informació generada se li podrà donar ús i es podran promoure accions que permetin assegurar un futur sostenible per als mars europeus".
Finalment, l'estudi revela que la informació disponible avui no està prou ben distribuïda en el temps, ja que falten registres del passat que permetin fer comparatives:
"Gran part de la informació disponible pertany a la darrera dècada del segle XX o al segle XXI, i malgrat això és el més adequat per determinar l'estat actual de la biodiversitat, impossibilita fer comparacions amb períodes de referència anteriors que ens permetin avaluar tendències; saber d'on venim i cap on podem anar", conclou Marta Coll, una altra de les autores del treball.
