Un nou estudi liderat pel centre tecnològic basc AZTI que ha comptat amb la participació de l'ICM-CSIC evidencia una redistribució sense precedents dels ecosistemes marins que pot tenir conseqüències econòmiques i socials importants.

La ciència continua alertant sobre l'impacte de l'escalfament global i el canvi climàtic sobre els ecosistemes. Un nou estudi internacional els resultats del qual s’han publicat recentment a la revista Nature Communications adverteixen ara sobre els canvis en la biodiversitat dels mars i oceans europeus a causa de la pujada constant de les temperatures.
La investigació, liderada pel centre tecnològic basc AZTI i que compta amb amb l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) com a un dels col·laboradors, ha analitzat en quina mesura les tendències i canvis a llarg termini de les comunitats marines europees (zooplàncton, bentos, invertebrats pelàgics i demersals i peixos) han estat vinculades a l'escalfament oceànic.
Per a la realització de l’estudi l'equip científic ha emprat l'Índex de Temperatura de les Comunitats (CTI, per les seves sigles en anglès), un indicador estandarditzat que proporciona informació quantitativa sobre l'estat d'una comunitat respecte a la composició i la resposta de les espècies a l'escalfament segons la seva afinitat per a aigües càlides o fredes.
Les anàlisis han abastat sèries temporals de fins a quatre dècades de 65 programes de seguiment que inclouen dades històriques d'un total de 1.817 espècies a l'Atlàntic nord-oriental, el mar Mediterrani i el Bàltic.
Tropicalització i desborealització
Els resultats del treball evidencien que la majoria de les comunitats i els hàbitats d'aquests mars europeus han respost a l'escalfament oceànic mitjançant dos fenòmens ecològics coneguts com a tropicalització i desborealització.
"L'increment de l'abundància d'espècies d'aigües càlides, procés anomenat tropicalització, predomina a l'Atlàntic, mentre que la desborealització, procés de disminució de l'abundància d'espècies d'aigües fredes, és especialment notable en conques semitancades com el Mediterrani i el Bàltic, que a més a més, experimenten les taxes més ràpides d'escalfament del mar", explica Guillem Chust, investigador de l'AZTI i autor principal de l'estudi.
Per la seva banda, Francisco Ramírez, de l'ICM-CSIC, apunta que, "després d'analitzar la tendència del CTI a la costa catalana en els darrers 20 anys utilitzant dades de captures pesqueres per part de la flota de setge i arrossegament hem vist que el canvi més significatiu s'ha donat a la zona nord, on sabem que la temperatura augmenta més ràpidament. Això, afegeix Marta Coll, també de l’ICM-CSIC, "suggereix que les respostes per part de les comunitats s'ajusten als patrons espacials de canvi de temperatura, amb més respostes en aquelles zones i profunditats en què el canvi de temperatura s'està produint a més velocitat".
Segons les expertes i experts, aquestes tendències es deuen, per una banda, a la major facilitat de dispersió i colonització d'espècies en ambients oberts, encara que també hi ha casos d'invasió als mars semitancats. "Un exemple notable és l'augment d'espècies d'aigües càlides procedents de l'Indo-Pacífic a l'est de la Mediterrània, arribades a través del canal de Suez i que competeixen amb les espècies autòctones, alterant les xarxes tròfiques i els ecosistemes marins", afegeix Chust en aquest sentit.
D'altra banda, la desborealització reflecteix la vulnerabilitat de la biodiversitat de les conques del Mediterrani i el Bàltic davant de l'augment de la temperatura oceànica. Les barreres físiques limiten la connectivitat i, per tant, la migració d'espècies d'aigües fredes cap a hàbitats més adequats per adaptar-se a l'escalfament.
Entre les espècies de peixos afectats que estan disminuint en nombre hi ha la sardina europea a la Mediterrània i el bacallà al Bàltic, importants recursos tant ecològica com comercialment. Tanmateix, altres habitants de les comunitats marines europees, com el coral·ligen i el zooplàncton, també es veuen afectats pel creixent ascens de la temperatura del mar, impactant en la biodiversitat i l'estructura de l'hàbitat en aquests ecosistemes, així com en la disponibilitat d'aliment per a peixos i altres organismes.
Finalment, l’estudi subratlla que l'escalfament oceànic i els canvis associats a la biodiversitat marina podrien afectar també els serveis ecosistèmics i els recursos marins.
"Les pesqueries necessitaran adaptar-se incloent ajustos a les zones de pesca, les temporades de pesca, així com la diversificació cap a noves espècies que podrien augmentar en abundància a causa del canvi climàtic", apunta en aquest sentit Myron Peck, coautor de la investigació.
Davant d’aquest escenari, les autores i autors advoquen per una gestió i regulació eficaces basades en dades científiques, la qual cosa inclou l'adaptació de quotes de captura i esforços de pesca a les poblacions canviants d'abundàncies, així com la implementació de mesures de conservació per protegir les espècies i els ecosistemes vulnerables.
Aquesta investigació ha comptat amb la col·laboració de 39 experts de tot el món i el finançament de la Unió Europea a través del projecte FutureMARES, coordinat per l'Institut Holandès de Recerca Marina NIOZ.