És la conclusió principal d’un estudi liderat per l’ICM-CSIC que ha aplicat per primera vegada una anàlisi “doughnut” per analitzar la situació d’aquesta activitat a la Mediterrània.
Un nou estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha alertat de la crisi ambiental i social que afecta el sector del cèrcol al nord-oest de la Mediterrània. Per a l’elaboració del treball s’ha aplicat per primera vegada una anàlisi “doughnut”. Es tracta d’una metodologia d’avaluació socio-ambiental que busca facilitar la transició econòmica per fer possible que l’activitat humana es dugui a terme sense superar el límits ambientals i assegurant alhora un nivell mínim de benestar social per a tothom.
Tradicionalment, l’èxit d’un sector econòmic s’ha mesurat principalment a través de la seva facturació i capacitat de creixement. Tanmateix, la crisi ecològica i social del segle XXI ha demostrat la insuficiència d’aquesta aproximació. Davant d’aquest escenari, sorgeix la necessitat de trobar nous indicadors i objectius coherents amb les problemàtiques actuals que adoptin una avaluació socio-ambiental més integrada.
Aquest és el cas de la metodologia “doughnut” desenvolupada la darrera dècada per l’economista Kate Raworth. El nou enfocament permet diagnosticar els trets bàsics d’una economia post-creixement on l’objectiu final sigui desenvolupar les activitats econòmiques sense superar els límits ambientals i garantint simultàniament uns mínims socials.
La metodologia “doughnut” rep el seu nom per la seva estructura. Consta de dos anells concèntrics: l'interior representa la base social de les necessitats bàsiques, derivada de les prioritats socials dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, que garanteix allò essencial per viure; l'exterior és el sostre ecològic, marcat pels límits planetaris. L'àrea en forma de rosca entre els dos límits és l'espai ecològicament segur i socialment just al qual les societats haurien d'aspirar, servint com a alternativa a l'objectiu econòmic orientat al creixement del PIB.
“Davant nous reptes ens calen noves mirades i nous objectius. L’enfocament “doughnut” ens dona una visió simple i al mateix temps completa dels principals reptes i objectius ambientals i socials que hem d’abordar. A més, com que és un marc generalista ens permet obrir la mirada, dialogar amb altres sectors econòmics que també estan en procés de transformació i aprendre mútuament”, assenyala l’autor principal de l’estudi, Miquel Ortega.
Fins ara, el marc conceptual s’havia aplicat a nivell global i d’estats, però mai dins l’àmbit de l’economia blava, un sector en auge. De fet, el creixent interès per aquest es reflecteix en la nova estratègia d’economia blava europea “Transforming the EU's Blue Economy for a Sustainable Future”, que estableix la necessitat de virar el focus del “creixement blau” cap a l’economia blava sostenible.
La situació del cèrcol a Catalunya
El nou estudi, publicat recentment a la revista Ecology and society avalua de manera exhaustiva un sector de l’economia blava que passa per moments especialment difícils, la pesca de cèrcol al nord-oest de la mar Mediterrània.
L'anàlisi destaca diversos àmbits de sobreexplotació ecològica i manca d’assoliment de les necessitats socials bàsiques, posant sobre la taula una situació lluny de ser considerada ambientalment segura i socialment justa. La transició cap a un sector sostenible, com desvela el treball, no és simplement una qüestió tècnica o financera, sinó que també requereix capacitats socials per liderar el procés, sense deixar de banda el context social.
Els resultats de l'avaluació posen sobre de manifest la “necessitat urgent” d'un pla de transició global que inclogui un enfocament basat en l'ecosistema per a la gestió de la pesca, així com plans d'acció comercials i socials. Així mateix, l’estudi mostra que aquest enfocament pot ser clau per aconseguir una pesca sostenible i contribuir als debats més amplis sobre els canvis socioeconòmics i ecològics necessaris per a una economia blava sostenible i resilient al canvi climàtic.
“Reduir la sobreexplotació d’espècies com l’anxova capturades pel cèrcol és bàsic, però no suficient per garantir la viabilitat del sector a la Mediterrània. Cal una gestió més integral de l’ecosistema incloent factors com les afectacions d’altres flotes sobre els juvenils dels petits pelàgics o el canvi climàtic. A part, s’haurien de posar en marxa mecanismes per fer el sector més competitiu, que permetin millorar la comercialització i fer-lo més atractiu per a joves i dones. Ens cal una acció urgent perquè cada dia que passa es perd capacitat per fer la transició“, emfatitza Francisco Ramírez, coautor del treball.
Finalment, l’anàlisi posa de relleu que l'ús d'aquest marc no específic de la pesca pot facilitar la participació de l'experiència pesquera en debats més amplis sobre els canvis socioeconòmics i ecològics necessaris per aconseguir una economia blava sostenible.
“Cada vegada hi ha més interès en fer més activitats econòmiques al mar, però el mar no és infinit, no és una cornucòpia inacabable, font d’infinites riqueses per a tothom. El que tenim ho hem de gestionar d’acord amb les prioritats socials, més enllà del creixement continu que és impossible. La perspectiva “doughnut” ens pot ajudar a establir prioritats i tenir visions compartides d’on volem anar”, conclou Marta Coll, coautora de l’estudi.