A l'”A Fons” de la Newsletter d'aquest mes de febrer us parlem d'unes partícules diminutes d'origen biològic que exerceixen un paper clau en la determinació del clima.
"L'essentiel est invisible pour les yeux" (l'essencial és invisible als ulls), deia El Petit Príncep. I no estava equivocat. Passa a la Terra i també al mar, on els microorganismes marins, malgrat no els veiem, exerceixen un paper clau per al bon funcionament dels ecosistemes marins. N'hi ha que capturen diòxid de carboni (CO₂) i el transporten al fons de l'oceà, bacteris capaços de degradar mercuri i fins i tot espècies pertanyents al plàncton que actuen de nuclis de condensació i es comporten literalment com a llavors dels núvols.
Es tracta dels aerosols marins, partícules diminutes d’entre una mil·lèsima i una milionèsima part d'un mil·límetre que pugen fins a l'atmosfera per l'agitació de l'aigua derivada de l'acció del vent o el trencar de les onades, entre altres processos. Així mateix, poden arribar a l'atmosfera a causa del desglaç, que fa que els organismes atrapats al gel quedin lliures i passin a formar part de l'atmosfera.
Un cop allà, per la humitat, aquestes partícules es transformen en gotes d'aigua que contribuiran a la formació de núvols. Els llocs predilectes de les científiques i científics per estudiar-les són les zones prístines i allunyades de la civilització. Aquest és el cas de l'Àrtic i l'Antàrtida, punts remots on les partícules d'origen biològic no es barregen amb les d'origen antropogènic i es pot estudiar sense interferències el rol dels microorganismes marins en la formació de núvols.
Un altre dels motius pels quals és important viatjar fins a les zones polars per estudiar els aerosols marins és perquè aquestes àrees estan vivint molt més intensament els efectes derivats de la crisi climàtica que altres. Per exemple, se sap que l'Àrtic s'està escalfant gairebé quatre vegades més ràpid que la resta del planeta, cosa que provoca la fusió del gel i, en conseqüència, l'emissió a l'atmosfera de més aerosols.
Fins ara, els núvols s'havien tingut molt poc en compte en els estudis del clima polar, si bé ara són imprescindibles per ajustar les prediccions climàtiques, de manera que no en queda cap altra que aprofundir en l'estudi de la seva formació. I és que, per una banda, la capa de núvols determina la quantitat de radiació que ens arriba del sol en reflectir parcialment els raigs, com si es tractés d’una capa protectora de la faç de la Terra, mentre que per l'altra reté la calor, influint així en la regulació de la temperatura del planeta.
L'estudi dels aerosols
Per a l’estudi d’aquests aerosols, l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha creat una sèrie d'olles experimentals que simulen la producció d'aquestes partícules. Estan equipades amb un sistema de sensors sofisticat capaç d'analitzar la quantitat, la mida i la composició química dels aerosols provinents de la comunitat planctònica.
A hores d’ara, el grup que es dedica a l'estudi dels aerosols marins es troba vorejant la península Antàrtica a bord del vaixell d'investigació oceanogràfica (BIO) Hespèrides en el marc de la campanya internacional POLAR CHANGE. Hi participen una trentena d'investigadors i investigadors de 14 nacionalitats diferents i el seu objectiu és precisament aprofundir en l'estudi dels aerosols marins.
Per això, durant l’expedició es recolliran mostres d'aigua de mar i d'aire de manera continuada que posteriorment seran analitzades al microscopi per desxifrar les espècies que formen els aerosols marins i intentar esbrinar si hi ha una relació directa entre el tipus de comunitats i la quantitat d'aerosols produïda.