Els masclismes quotidians constitueixen la base de l'iceberg que nodreix la violència de gènere més manifesta en la societat, i enfront d'aquests, no es pot mirar cap a un altre costat.
El 25 de novembre es commemora el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Malgrat alguns progressos aconseguits, en l'actualitat, la violència contra les dones i les nenes continua suposant una de les violacions dels drets humans més generalitzades en el món i afecta, segons dades de l'ONU, a més d'un terç de les dones.
La violència contra les dones constitueix una forma de discriminació, que inclou tot acte o amenaça de violència per raó de gènere que tingui o pugui tenir com a resultat un mal o patiment de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica per a les dones, tant si es produeix en l'esfera privada com a pública. Aquesta forma de violència sorgeix d'un sistema social que històricament ha discriminat les dones i les ha col·locat en una posició subordinada davant dels homes. Existeixen diferents expressions de violència masclista que van des del feminicidi fins al ciberassetjament i que poden donar-se en diversos àmbits, des del familiar fins al laboral. Així, l'assetjament sexual i per raó de sexe en l'entorn laboral és una de les manifestacions de la violència masclista en la societat.
Els “micro” masclismes en l’entorn laboral
Ara bé, les violències masclistes no sempre resulten tan evidents per a totes les persones. Vivim en una societat patriarcal que ha normalitzat conductes que vistes sense les ulleres de gènere, semblen naturals i són presents en la quotidianitat. En tal sentit, el psicòleg, Luis Bonino, va desenvolupar el concepte dels micromasclismes en la dècada dels noranta, que es refereixen a les conductes subtils i quotidianes de control, imposició i abús de poder masculí sobre les dones, que solen estar invisibilitzades en la societat i que responen a idees i pràctiques interioritzades que es consideren "naturals i justificades".
Davant les crítiques que ha rebut Bonino per emprar el terme “micro”, en tant minimitza la gravetat de la violència que igualment s'exerceix amb aquests comportaments, l'autor ha assenyalat que va utilitzar aquest terme, no perquè aquests comportaments anessin menys greus o petits, sinó perquè s'exerceixen en els espais “micro”, els de la quotidianitat. No obstant això, malgrat ser comportaments invisibilitzats continuen sent una vulneració als drets humans i encara que el mal que produeixen, no es vegi a simple vista (com el mal psicològic), és real, per la qual cosa és tan important visibilitzar-los i deixar de normalitzar aquestes conductes. Més encara, si aquest tipus de masclisme quotidià constitueix la base de l'iceberg que nodreix la violència de gènere més manifesta en la societat.
Un exemple d'aquesta mena de masclisme quotidià són algunes conductes en l'ambient laboral que, malgrat ser expressions d'assetjament sexual o per raó de sexe, són normalitzades per les persones afectades (i el seu entorn). És el denominat “assetjament tècnic”, que es refereix a la vivència d'una sèrie de situacions o comportaments que són constitutius d'assetjament, encara que la persona assetjada no els hagi pogut identificar. Aquest és el cas de la petició reiterada de cites, les bromes o acudits de contingut sexual, les floretes o els comentaris sexuals. La normalització d'aquests comportaments posa en relleu la importància de visibilitzar i reconèixer aquests tipus de masclismes, així com d'adoptar una posició de tolerància zero enfront d'aquests, fent visible el que ara és “subtil” o invisible.
El compromís de l’ICM-CSIC
En el marc del 25N, i com a part de les accions del Pla d'Igualtat de Gènere, l’ ICM-CSIC vol ratificar el seu compromís de tolerància zero enfront de l'assetjament sexual i per raó de sexe. En aquest sentit, la setmana passada les integrants del Grup d'Igualtat van presentar l'aterratge, a l’àmbit intern, del Protocol de Prevenció i Actuació enfront de l'assetjament sexual i per raó de sexe del CSIC amb l'objectiu de donar a conèixer a tot el personal del centre aquest recurs a la disposició de totes i tots en cas de necessitat. Així mateix, es va informar del pròxim nomenament de les dues persones de referència que seran les responsables de la fase prèvia de comunicació i assessorament a la víctima, per a informar-la i orientar-la a l'hora de realitzar la denúncia (si així ho desitja) enfront de l'òrgan competent del CSIC. Finalment, es té previst dur a terme diverses sessions de formació i sensibilització sobre el tema per a tot el personal del centre, que ratifica d'aquesta manera la política de tolerància zero enfront de tota mena de violència masclista, des de les més invisibilitzades i naturalitzades fins a les més manifestes.