Notícies científiques

Aquests dies, l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) obre els seus laboratoris a estudiants de Catalunya per a que construeixin una boia oceanogràfica. L’activitat forma part del projecte "MARduino: la meva boia, les nostres dades i el mar", cofinançat per la FECYT (Fundación Española para la Ciencia Y la Tecnología) i liderat per Carine Simon del grup de Bioòptica de l'Institut de Ciències del Mar.

Els microbis són la forma de vida dominant en els oceans i exerceixen un paper fonamental en el funcionament i el procés biogeoquímic dels ecosistemes, tant a escala local com global. No obstant això, el coneixement sobre la seva diversitat i l'estructura de les seves comunitats és limitat i, en particular, són especialment desconeguts els protistes (o eucariotes microbians) marins.

El Simposi, que té lloc a l’ICM del 26 fins al 30 de maig, és el sisè d'una sèrie que va començar el 1995 a Mobile, Alabama, i es va reprendre amb reunions a Groningen, Rimouski, Norwich i Goa.

L’ objectiu és reunir la comunitat científica que investiga els processos que tenen a veure amb la producció i el cicle del dimetil sulfur (DMS) i els seus compostos derivats, i la seva importància en fisiologia, ecologia, biogeoquímica global i clima.
 

El passat 23 de maig, l’Institut de Ciències del Mar va acullir la jornada “Recordant Margalef: Sèries temporals, ciència i societat” en el marc de la commemoració del 10è aniversari del traspàs d'en Ramon Margalef, coordinada per la Universitat de Barcelona.

L’Institut de Ciències del Mar i Cosmocaixa van organitzar ahir, Dia Internacional de la Biodiversitat, la gran gymkhana dels mars i oceans, a la que van participar més de 300 escolars de 8 centres de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Els oceans són un sistema global e interconnectat.  El mecanisme de connexió entre les àrees, regions o conques que tenen els oceans són els corrents marins.

Un estudi liderat per científics de la Universitat Politècnica de Marche (Ancona, Italia) amb participació d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM, CSIC) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha conclòs que la pesca d'arrossegament intensiva provoca, a llarg termini, la desertització biològica dels ecosistemes sedimentaris dels fons marins profunds, minvant-ne el contingut en carboni orgànic i reduint-ne la biodiversitat.