Últimes novetats
Notícies científiques
Els bacteris marins que capturen llum i la transformen en energia bioquímica no són una raresa, com es pensava fins fa poc. Un treball que es publica aquesta setmana a la revista Science Advances, amb participació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), mostra que la llum del sol, la principal font d'energia que sustenta els ecosistemes marins, és capturada principalment per bacteris, i no per les algues i els cianobacteris (també anomenades algues verd-blavoses), com es pensava fins ara.
Una investigació de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) ha monitoritzat una sèrie de gavines per conèixer els seus moviments i crear un mapa de risc de transmissió de patògens. L'estudi, publicat a Scientific Reports, avalua la possible propagació dels patògens a través dels animals en entorns habitats per l'ésser humà.
El pesquer és un dels principals sectors econòmics afectats per les escombraries al mar. No és només la quantitat d'escombraries que queda atrapada en les xarxes, sinó que pot danyar vaixells i aparells. Un estudi de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, ha avaluat la quantitat i el tipus d'escombraries que hi ha a les aigües de poca profunditat de dues àrees de pesca, el Delta de l'Ebre (Tarragona) i Vilanova i la Geltrú (Barcelona). Les dues àrees formen part de la xarxa Natura 2000.
L'11 de juliol s'han reunit a l'Institut de Ciències del Mar representants de la Chinese Academy of Sciences (CAS) i el CSIC, per a signar un acord de col·laboració entre les institucions científiques de la Xina i Espanya que impulsi les sinergies en la teledetecció oceànica. La delegació xinesa ha estat liderada pel professor Chunli BAI, president de la Chinese Academy of Sciences, l'organisme principal de recerca a la Xina (equivalent al CSIC espanyol).
El Projecte MEDUSA ha desenvolupat uns protocols d'actuació per fer front a la presència de meduses i a les seves picades a les platges del litoral espanyol. Aquesta guia ofereix tant les pautes generals aplicables a totes les meduses, com una sèrie de protocols específics per a certes espècies, com la Pelagia noctiluca, la Rhizostoma pulmo o la Cotylorhiza tuberculata, entre d'altres.
La domesticació implica criar animals en un entorn que difereix del seu hàbitat natural, el que acaba modificant el seu comportament i aspecte físic. Charles Darwin va ser el primer a adonar-se que els animals domèstics no només eren més dòcils, sinó que tenien característiques comunes com ara un musell més curt, orelles caigudes i falta de pigmentació en algunes zones de la pell. Aquests canvis es coneixen com la "síndrome o fenotip de domesticació".