El model té en compte els canvis que es produeixen en les variables entre els mesos d'estiu i hivern, la qual cosa pot tenir implicacions per a una futura gestió pesquera adaptativa a nivell estacional.
El lluç europeu (Merluccius merluccius) és un dels peixos més pescats al mar Mediterrani, on aquesta espècie té un gran valor comercial. Per tal d’assegurar la sostenibilitat dels estocs, és important conèixer la seva distribució espacial, la seva ecologia tròfica i la manera en què interacciona amb el medi.
Generalment, els models de distribució espacial de l'espècie inclouen només factors ambientals, la qual cosa permet fer prediccions menys precises. Ara, un grup d'investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i del Centre Oceanogràfic de Vigo de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) ha desenvolupat un nou model que té en compte, tan variables ambientals com la profunditat o la temperatura de l'aigua, com variables relacionades amb la biologia de l'espècie com ho és la distribució de les seves preses.
"Aquesta és la primera vegada que s'inclouen, per a l'estudi del lluç en aquesta zona del mar Mediterrani, factors biòtics en aquest tipus de models, cosa que ens ha permès obtenir una millor representació de la distribució de l'espècie en aquesta zona", celebra la investigadora predoctoral de l'ICM Elena Lloret, que ha liderat l'estudi publicat recentment a la revista Frontiers in Marine Science que recull els detalls d’aquest model.
En aquest sentit, Lloret subratlla que "comprendre la distribució de l'espècie és important per entendre quins factors determinen la seva distribució i així poder fer millors prediccions dels canvis potencials que puguin ocórrer derivats de les alteracions del medi i els impactes humans".
Els resultats de l’estudi, que s'emmarca dins dels projectes d’investigació IMPRESS i PELWEB, posen de manifest que les variables ambientals impacten en major mesura en la distribució de les poblacions de lluç, si bé revelen que la distribució espacial de les seves preses potencials, que no té res a veure amb l'ambient, és també important.
"Els individus adults tenen, en general, preferència per les zones profundes on l’aigua està més freda", detalla en aquest sentit Lloret, que explica que per a l'elaboració de l'estudi van analitzar mostres de lluç obtingudes durant dues campanyes oceanogràfiques -una a l'estiu i una a l’hivern- el 2013 realitzades a l'oest del Mediterrani, entre Castelló de la Plana i Barcelona. Això va permetre als autors veure que durant l'hivern la majoria d'adults se situen a la zona sud de delta de l'Ebre, mentre que a l'estiu es desplacen fins al nord de Tarragona.
Per entendre millor els resultats relacionats amb la distribució de l'espècie, els investigadors van utilitzar models tròfics capaços de determinar el percentatge de cada grup de preses en la dieta del depredador a partir d'informació isotòpica del lluç i de les seves preses. Segons aquests models tròfics, en general, els individus més petits s'alimenten majoritàriament de petits crustacis i, a mesura que augmenten de mida, la seva dieta canvia i comencen a consumir altres preses i més quantitat de peixos.
Els models isotòpics van revelar també que, durant l'estiu, els adults consumeixen més crustacis que a l'hivern i que els juvenils, tot i tenir una dieta dominada per crustacis en les dues estacions, canvien les proporcions de cada grup de preses entre l’estiu i l’hivern.
"Conèixer a fons la dieta d'aquesta espècie ajuda a comprendre millor la seva distribució espacial, ja que canvis en la distribució de les preses poden afectar o determinar la presència o absència del lluç en aquestes zones", apunta Maria Grazia Pennino, investigadora de l'IEO i coautora de l'estudi. Segons la investigadora, "els resultats d'aquest tipus de projectes poden tenir implicacions importants per a una futura gestió pesquera adaptativa a escala estacional".