La recerca, liderada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en col·laboració amb la Universitat de Girona i l'Hospital Germans Trias i Pujol, identifica la pressió atmosfèrica i la humitat relativa com a indicadors clau de risc pandèmic.
Un equip científic internacional liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en col·laboració amb la Universitat de Girona i l'Hospital Germans Trias i Pujol ha identificat com variables ambientals, com ara la pressió atmosfèrica i la humitat relativa, poden influir significativament en la propagació del virus SARS-CoV-2 (COVID-19). Els detalls, que es recullen en un article publicat recentment a la revista Frontiers in Public Health, podrien ajudar a preveure brots de la malaltia en escenaris de baixa mobilitat i restriccions moderades.
La metodologia de l'estudi va incloure l'anàlisi de dades epidemiològiques recollides entre el mes de setembre de 2020 i el mes de febrer de 2021 mitjançant proves PCR. Seguidament, l'equip científic va estudiar el vincle d'aquestes variables amb altres de meteorològiques recollides per una xarxa de 187 estacions automàtiques distribuïdes per Catalunya, aplicant models de regressió lineal per correlacionar l'índex d'infecció amb nou variables atmosfèriques. Els resultats demostren que la pressió atmosfèrica i la humitat relativa són els factors més rellevants en la predicció de brots.
En concret, la baixa pressió atmosfèrica, típica de l'inici de la tardor, es va associar amb un augment significatiu dels contagis després d'un lapse de set dies, mentre que les condicions de baixa humitat relativa van contribuir a un increment de casos després d'aproximadament tres dies. Aquests resultats suggereixen que un descens en la pressió atmosfèrica i la humitat relativa precedeix els augments en la incidència de la COVID-19, fet que reforça la utilitat d'aquestes variables com a indicadors primerencs de risc pandèmic.
Segons els autors de l’estudi, les prediccions del model són significatives tant per a la pressió atmosfèrica com per a la humitat relativa durant la segona i la tercera onades de la COVID-19, que van ser els períodes utilitzats per calibrar el model. Durant aquests períodes, el model va aconseguir explicar entre el 14% i el 45% de la variabilitat en l'índex d'infecció a les vuit àrees de salut analitzades.
Addicionalment, el model s’ha validat utilitzant dades de la tercera onada pandèmica a Catalunya (novembre de 2020 a febrer de 2021), mostrant també un bon rendiment predictiu que explicava entre l'11% i el 22% de la variabilitat observada, malgrat les limitacions pròpies de les dades diàries d'infeccions i la influència de restriccions socials variables. En particular, el model va identificar patrons d'infecció associats a canvis atmosfèrics que van afectar tant la propagació del virus en zones exteriors com les condicions favorables per a esdeveniments de transmissió en espais interiors.
Implicacions per a la salut pública
“El nostre treball mostra que els factors climàtics tenen un impacte mesurable en la propagació del SARS-CoV-2, especialment en contextos on les restriccions de mobilitat són limitades”, assenyala Josep L. Pelegrí, investigador de l'ICM-CSIC. “Aquest coneixement podria ser utilitzat per desenvolupar eines de predicció i planificació de mesures preventives davant futures onades pandèmiques”.
Per la seva banda, Ignasi Vallès comenta: “Aquests descobriments subratllen la importància de considerar la influència del clima en els models epidemiològics. Saber com els factors ambientals afecten la propagació del virus ens permet anticipar-nos i adaptar les nostres estratègies de mitigació amb més eficàcia”.
Jesús Planella afegeix: “L'enfocament interdisciplinari que hem aplicat combina ciència climàtica, epidemiologia i anàlisi de dades. Això no només millora la nostra comprensió de la pandèmia actual, sinó que també obre el camí per afrontar futurs desafiaments sanitaris relacionats amb el canvi climàtic”.
Amb tot, l'equip subratlla la importància de considerar els efectes combinats dels canvis atmosfèrics en la susceptibilitat al contagi, així com en el comportament humà. En particular, destaca que condicions meteorològiques adverses com les baixes pressions i humitats relatives poden portar a un augment d'interaccions en espais tancats, on el virus troba condicions òptimes per a la seva propagació.