El treball, en què ha participat l'ICM-CSIC, proposa mecanismes per explicar la causa dels sismes i per què els pitjors es van produir dues setmanes després del cessament de la injecció.
Un estudi interdisciplinari on han participat l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM), tots pertanyents al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), així com l'Institut de Geociències de Rennes (França), ha revelat que la monitoratge insuficient al magatzem de gas Castor va impedir comprendre el que estava succeint i anticipar-se als terratrèmols que van acabar amb el tancament del projecte.
El treball, publicat a la revista Nature Communications, posa de manifest que una localització imprecisa dels terratrèmols induïts i el fet de no tenir en compte tots els processos que els poden induir, pot posar en perill el desenvolupament de futurs projectes de geoenergies. Aquestes, incloent-hi l'energia geotèrmica, l'emmagatzematge geològic de carboni i l'emmagatzematge subterrani d'hidrogen, han estat identificades com a claus per aconseguir la descarbonització i mitigar els efectes del canvi climàtic.
Segons explica Jesús Carrera, investigador de l'IDAEA i un dels autors de l’estudi:
"Disposar d'una xarxa de monitoratge adequada i un protocol per gestionar la sismicitat induïda és essencial per assolir aquests projectes. Atès que els sismògrafs situats al fons marí no estaven funcionant, la injecció de gas a Castor no s'havia d'haver realitzat, ja que no es podien localitzar amb precisió els terratrèmols induïts en temps real i comprendre què estava passant".
"Encara continua existint incertesa sobre la profunditat dels terratrèmols, tot i que han passat gairebé 9 anys des que es van induir i s'han utilitzat tècniques diverses per millorar-ne la localització. La manca d'instal·lació de sismògrafs operatius al voltant de la plataforma de Castor, incloent-hi sismògrafs en profunditat en algun dels 14 pous que es van perforar per al projecte, complica molt l'anàlisi. En projectes d'aquest tipus és necessari poder localitzar els terratrèmols induïts en temps real, per això fa falta un sistema de monitoratge adequat", especifica l'investigador de l'ICM Antonio Villaseñor, també autor de l'estudi.
L'estudi també explica que, a part de l'augment de la pressió al subsòl causada per la injecció del gas, hi ha altres mecanismes que poden produir terratrèmols.
"En magatzems de gas, com Castor, la flotació juga un paper molt important, ja que la densitat del gas és 10 vegades més petita que la de l'aigua que omple els porus de la roca on s'emmagatzema el gas. Segons el principi d’Arquímedes, la força vertical de flotació és igual al volum de fluid desplaçat multiplicat per la diferència de densitats entre el fluid desplaçat i el que el desplaça. Per tant, la força vertical de flotació va exercir un paper crucial en la desestabilització de la falla d'Amposta, que va desencadenar els terratrèmols de Castor", afegeix Silvia De Simone, de l'Institut de Geociències de Rennes (França), també participant en l'estudi.
La integració de la xarxa de mesures amb els processos físics és la clau per a la predicció i la gestió de la sismicitat induïda. En aquest sentit, Víctor Vilarrasa, investigador de l'IMEDEA i IDAEA i coautor de l'estudi apunta:
"Cal revertir el mal que els terratrèmols de Castor van fer sobre la percepció pública, ja que sense projectes de geoenergies no es podrà assolir la neutralitat climàtica. La combinació de les mesures de camp –cabal d'injecció, evolució de la pressió i temperatura, deformacions, sismicitat induïda– amb models que tenen en compte els processos físics rellevants podria haver permès gestionar els sismes i haver salvat Castor".