Les reserves marines són espais emblemàtics per a la conservació de la biodiversitat en àrees oceàniques de tot el planeta. Segons un nou treball publicat a la revista PloS ONE, analitzar de forma conjunta els factors genètics i demogràfics d’algunes espècies estructurals –per exemple, la gorgònia vermella– és un factor clau per millorar el disseny i la gestió de la conservacióde les reserves marines.
Les reserves marines són espais emblemàtics per a la conservació de la biodiversitat en àrees oceàniques de tot el planeta. Segons un nou treball publicat a la revista PloS ONE, analitzar de forma conjunta els factors genètics i demogràfics d’algunes espècies estructurals –per exemple, la gorgònia vermella– és un factor clau per millorar el disseny i la gestió de la conservacióde les reserves marines.
El nou treball, que aporta conclusions extrapolables a d’altres poblacions de gorgònies tant en l’àmbit mediterrani com en altres regions marines, està signat per un equip científic integrat per investigadors del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), de l’Institut de Ciències del Mar (ICM_CSIC), del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i del Centre Interdisciplinari d’Investigacions Marinas i Ambientals (CIMAR/CIIMAR).
Un bosc de gorgònies en els fons marins
La gorgònia vermella (Paramuricea clavata) és un cnidari que és típic dels paisatges submarins del coral·ligen. Com altres espècies marines estructurals o formadores d’hàbitat, és una espècie que contribueix amb la seva estructura tridimensional al paisatge dels ecosistemes marins.
Tal com explica la investigadora Cristina Linares (UB), «aquestes espècies són l’equivalent als arbres en els ecosistemes terrestres. La gorgònia vermella, P. clavata, en concret, és una espècie ecològicament important per als ecosistemes bentònics ja que aporta gran part de la seva estructura tridimensional, biomassa i complexitat a l’hàbitat marí, fet que comporta una gran biodiversitat associada. Això li dóna també un valor patrimonial extraordinari. Com és una espècie molt longeva i té una dinàmica poblacional molt lenta, i és molt sensible a les pertorbacions tant naturals com derivades de l’activitat humana. Per això, és una bona indicadora dels canvis en la magnitud i la intensitat de les pertorbacions que afecten a les comunitats on s’hi troben».
Un bon indicador per a la gestió mediambiental
Fins a l’actualitat, la majoria de plans de gestió i estudis sobre reserves marines se centren en les poblacions de peixos, que són els organismes que responen més ràpidament a l’efecte de la protecció. Segons els autors del nou estudi, caldria incloure també les espècies estructurals o formadores d’hàbitats en els protocols de gestió i disseny de les Reserves Marines ja que la conservació d’aquestes espècies i els hàbitats que conformen és essencial per assegurar la conservació de bona part de la biodiversitat als espais protegits.
Els autors mostren en l’esmentat estudi que mitjançant la combinació de factors genètics i demogràfics són capaços de determinar quin és l’estat de conservació de les poblacions i el seu rol per mantenir la connectivitat de les poblacions (quines actuen com a donadores i quines són les receptores).
“El treball ha permés, per exemple, determinar que les poblacions més aïllades geneticament són les que estan patint i, per tant, mereixen mesures específiques de gestió per garantir la seva conservació”, comenta l’investigador de l’ICM Joaquim Garrabou. Aquests resultats serán importants per establir els diferents nivells de protecció que hauria d’haver-hi en una futura reserva marina que inclogués els illots situats a la costa oest de l’illa d’Eivissa.
Les poblacions de gorgònies, en perill
A l’actualitat, el canvi climàtic i l’impacte de l’activitat humana (busseig, pesca, etc) són les principals amenaces sobre les poblacions de gorgònia vermella allà on es troben. Al litoral català, en concret, tot apunta que les poblacions de gorgònies vermelles no han sofert de forma significativa l’impacte del canvi climàtic però sí els efectes de les activitats d’origen humà. A més, hi ha d’altres factors – presència d’algues invasores- ja presents en el litoral que podrien afectar també aquesta espècie.
L’equip investigador continua estudiant aquestes espècies estructurals a diverses reserves mediterrànies como ara el Parc Nacional de Cabrera, el Parc Natural de Cap de Creus, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, la reserva marina de les Illes Columbretes, la reserva natural de Scandola -a Còrsega- i el Parc Nacional de Port-Cros a França, entre d’altres. Entre altres objectius, els experts volen estudiar l’efecte sinèrgic de les diferents pertorbacions que afecten Paramuricea clavata.
«Cal tenir en compte –alerten els experts- que els diferents impactes no actuen en solitari sinó que en molts casos ho fan conjuntament, i els seus efectes per tant poden ser més greus». «D’altra banda, també analitzem els mecanismes que poden afavorir una major resistència d’aquesta espècie al canvi climàtic i altres tipus de pertorbacions. Finalment, ens interessa molt entendre quin tipus de accions, ja sigui de restauració o de mesures de gestió, son les més eficients per millorar la conservació d’aquestes espècies».
El nou treball investigador s’ha dut a terme en el marc del projecte del Pla Nacional “Resilience of long-lived marine structural species in a changing world: towards a sustainable coastal management and restoration (SMART)”, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Artículo de referencia
Combining Genetic and Demographic Data for the Conservation of a Mediterranean Marine Habitat-Forming Species. Rosana Arizmendi-Mejía, Cristina Linares, Joaquim Garrabou, Agostinho Antunes, Enric Ballesteros, Emma Cebrian, David Díaz, Jean-Baptiste Ledoux. DOI: 10.1371/journal.pone.0119585