El treball, en què ha participat l'ICM-CSIC, s'ha publicat recentment a la revista Nature Reviews Earth and Environment.
Un estudi pioner publicat recentment a la revista Nature Reviews Earth and Environment ha alertat dels els efectes del canvi climàtic en la qualitat de les aigües subterrànies costaneres. El treball recopila i analitza els coneixements actuals sobre l'impacte del canvi climàtic a les aigües subterrànies costaneres, un recurs hídric crític per a moltes poblacions humanes i component clau dels ecosistemes costaners.
L'estudi, dirigit per Christina Richardson, de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz (Califòrnia, EUA), en col·laboració amb investigadores i investigadors d'altres institucions dels EUA, Alemanya, Austràlia i l'Institut de Ciències del Mar (ICM -CSIC), aprofundeix en la complexa xarxa d'impactes climàtics i factors antropogènics que afecten les aigües subterrànies costaneres. A més, avalua l'estat actual, identifica les llacunes en el coneixement i esbossa noves direccions per comprendre i gestionar aquest recurs crític.
Les aigües subterrànies, un salvavides per a la humanitat
Pràcticament el 40% de la població mundial viu a menys de 100 km de la costa, per això les aigües subterrànies costaneres tenen un paper fonamental en el subministrament d'aigua potable i també per a l'agricultura. A més, constitueixen una font important de nutrients i components dissolts per als entorns propers a la costa, rivalitzant amb les aportacions fluvials mundials.
La localització de les aigües subterrànies costaneres a la interfície terrestre-marina i a regions densament poblades les fa molt susceptibles als canvis antropogènics i climàtics. El treball publicat ara revisa 140 estudis de tot el món on s'avalua com afecta el canvi climàtic les aigües subterrànies costaneres.
Els resultats posen sobre la taula que, encara que aspectes climàtics com la pujada del nivell del mar, les inundacions costaneres i els canvis en les precipitacions han rebut una atenció considerable, cal explorar de manera més exhaustiva altres factors com els canvis en la velocitat del vent, la química oceànica, l'erosió costanera i el desglaç del gel i la neu.
En aquest sentit, Christina Richardson subratlla:
"Comprendre aquests diversos aspectes és crucial, ja que l'augment del nivell del mar per si mateix pot provocar la intrusió d'aigua marina i la salinització, fent que les aigües subterrànies costaneres no siguin aptes per al consum o el reg".
A més, segons l'anàlisi, la majoria dels estudis són locals, i les conseqüències del canvi climàtic poden variar molt d'un lloc a l'altre, cosa que dificulta la generalització dels possibles efectes del canvi climàtic a totes les regions. Així, afegeix la investigadora, "és probable que alguns ecosistemes costaners de les zones temperades i tropicals es puguin veure més afectats per la intrusió d'aigua marina a causa de la pujada del nivell del mar i les inundacions costaneres, mentre que altres com els ecosistemes costaners polars podrien veure's més afectats per l'augment del gel o el desglaç".
D'altra banda, l'estudi insta a incloure els àmbits de la química i la biologia, que sovint es passen per alt, atès que la majoria dels estudis realitzats fins ara s'han centrat en els canvis a la hidrologia i la salinitat provocats pel canvi climàtic. En aquest sentit, Clara Ruiz-González, de l'ICM-CSIC, destaca la necessitat de comprendre millor les comunitats microbianes dels aqüífers costaners i les respostes als canvis en els entorns fisicoquímics:
"Aquest enfocament holístic és essencial per predir com afectarà el canvi climàtic als fluxos de nutrients i contaminants cap a l'oceà".
Finalment, el treball fa referència als factors d'estrès induïts per l'home, com l'extracció d'aigües subterrànies i l'ús de fertilitzants, que interactuen amb el canvi climàtic, exacerbant-ne els efectes. Això pot posar en perill la sostenibilitat i la vulnerabilitat dels sistemes marins, així com els serveis i béns que proporcionen, com les activitats d'oci o l'aprovisionament d'aigua i aliments.
En aquest sentit, Kay Davis, del Centre Leibniz d'Investigacions Marines Tropicals, adverteix que "el 3% dels sistemes d'aigües subterrànies costaneres amb recàrrega limitada corren el risc de tornar-se completament àrids el 2080, cosa que afectaria les fonts d'aigua dolça de les que depenen aproximadament 375 milions de persones".
Amb tot, l'estudi subratlla la urgència d'abordar simultàniament els factors d'estrès climàtics i antropogènics i fa una crida a adquirir urgentment un coneixement exhaustiu dels processos hidrogeològics, geoquímics i biològics a la interfície terra-oceà, per la qual cosa són necessaris programes mundials de seguiment a llarg termini en diversos entorns hidrogeològics, climàtics i marins.