Segons el treball, podrien haver-hi arribat a través de l'abocament d'aigües residuals de les rentadores de les bases antàrtiques i les embarcacions que visiten la zona.
L'oceà Austral, que envolta l'Antàrtida, és un dels llocs més remots de la Terra. Tot i això, segons un nou estudi de la Universitat Nacional de Córdoba (Argentina) i l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona tampoc es deslliura de la presència dels microplàstics, un dels contaminants més estesos del segle XXI.
D'acord amb el treball, publicat recentment a la revista Marine Pollution Bulletin, el flux de partícules que sedimenta a la costa antàrtica conté microfibres d'origen antropogènic que, segons els científics, podrien haver-hi arribat a través de l’abocament d'aigües residuals de les rentadores de les bases antàrtiques i les embarcacions que visiten la zona.
"L'estudi constata que hi ha un flux de microfibres d'origen antropogènic a la columna d'aigua de la costa antàrtica, i que aquest flux varia estacionalment, sent més gran quan les bases antàrtiques estan més plenes i hi ha més visites de turistes, és a dir, a estiu", exposa Gastón Alurralde, investigador de la Universitat Nacional de Còrdova (Argentina) i primer autor del treball.
Per la seva banda, Enrique Isla, investigador de l'ICM-CSIC i un altre dels autors del treball, alerta que "la presència d'aquestes microfibres podria afectar tot l'ecosistema antàrtic en conjunt, ja que els microplàstics són ingerits pel zooplàncton, del qual s'alimenten animals més grans com els pingüins, de manera que es van acumulant al llarg de la cadena tròfica marina". A més, afegeix l'investigador, "els microplàstics contenen additius que confereixen al plàstic diferents propietats com el color i la resistència i que també podrien tenir efectes adversos per a la biota antàrtica".
Per a l'elaboració de l'estudi, l'equip científic va analitzar primer amb una lupa i després químicament diverses mostres de partícules en sedimentació capturades amb trampes de sediment entre els anys 2012 i 2015 a 25 metres de profunditat a la Caleta Potter. Aquesta està ubicada a l'Illa Rey Jorge, també coneguda com a Illa 25 de Maig, i és la major de les illes Shetland del Sud, situades davant de la costa oest de la península Antàrtica.
Fa dos anys, un altre estudi publicat a la mateixa revista va revelar la presència de microfibres de plàstic al gel marí antàrtic, si bé aquesta és la primera vegada que s'analitza el flux de microfibres d'origen antropogènic a la columna d'aigua antàrtica.
El publicat ara és el primer treball sobre el flux de microfibres de plàstic a l'Antàrtida i, atès que s'espera que la seva presència vagi en augment a causa de l’increment de turistes a la zona, els científics confien en què els seus resultats serviran per implantar una regulació que controli aquest tipus de contaminació.
“El nostre estudi obre un camp de recerca i una línia d'interès sociopolític sobre la conservació de l'ambient antàrtic. A més, aporta informació per establir noves normes de control d'emissions d'aigua domèstica en ambients antàrtics i estimar l'impacte dels microplàstics sobre l'ambient marí a escala global", afegeix en aquest sentit l’investigador de l’ICM-CSIC.
Aquesta investigació s'ha desenvolupat en el marc del projecte Effects of Climate Change in Polar Shallow benthic Ecosystems (ECLIPSE), que té com a objectiu estudiar fluxos de carboni en ambients costaners antàrtics i la relació amb el canvi climàtic.
