El projecte, liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), compta amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’empresa Radian, i l’institut de recerca francès Ifremer.
El passat mes de novembre arrencava SpaceGenFish, un projecte pioner liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’empresa Radian, i l’institut de recerca francès Ifremer que vol demostrar que criar peixos a l’espai pot ser una via realista per obtenir aliments frescos i saludables en missions de llarga durada. Per fer-ho comptarà amb el finançament de l’Agència Espacial Espanyola (AEE) en el marc d’un projecte de l'Agència Espacial Europea (ESA).
La iniciativa posarà el focus en l’adaptació biològica i epigenètica dels peixos en condicions espacials per avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles en òrbita. L’objectiu principal és entendre com la microgravetat i la radiació afecten les espècies aqüícoles, i determinar si poden adaptar-se a un entorn tan extrem com el de l’Estació Espacial Internacional (ISS).
A través d’un experiment de 15 dies en òrbita, l’equip analitzarà també per primera vegada quins mecanismes epigenètics (que regulen l’expressió dels gens sense modificar la seqüència d’ADN) activen els peixos quan viuen fora de la Terra, una informació essencial per avançar cap a futurs sistemes de producció d’aliments en bases lunars o marcianes.
El projecte destaca perquè combina ciència marina, biologia espacial i enginyeria avançada. I és que, perquè l’aqüicultura sigui viable, en condicions de microgravetat com les que es donen a l’espai cal dissenyar un sistema totalment autònom que mantingui els animals en condicions adequades, asseguri el control ambiental i permeti obtenir dades fiables durant la seva estada a l’espai.
Aquesta tecnologia, que es desenvolupa conjuntament amb l’empresa privada Space Applications Services NV/SA (SAS) i l’equip de SpaceGenFish obre una nova línia de recerca que fins ara era només exploratòria i que pot marcar un punt d’inflexió en la producció d’aliments en entorns aïllats.
La coordinadora del projecte, Laia Ribas, investigadora de l’ICM-CSIC, subratlla el potencial transformador de la iniciativa:
“Aquest projecte ens permet fer un salt conceptual molt significatiu: passem d’estudiar els impactes de la gravetat alterada dels peixos en laboratoris terrestres a observar-los directament a l’espai. Imaginar aqüicultura a l’espai ja no és ciència-ficció; ara hi fem els primers passos reals. Entendre com respon l’epigenoma dels peixos a un entorn tan diferent és clau per garantir aliments frescos a les missions del futur. És, sense dubte, un projecte pioner que trenca esquemes”.
Juan José Ramos, investigador de l’IEEC a la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) remarca que la innovació tecnològica és central per a l’èxit del projecte.
“Afrontem un repte complex: crear un sistema segur, estable i completament autònom perquè els peixos puguin viure en microgravetat. La col·laboració entre enginyeria espacial i biologia marina fa d’aquest projecte una oportunitat excepcional per posicionar Catalunya en un àmbit emergent i de gran projecció.”
El recorregut previ
SpaceGenFish recull l’experiència acumulada en estudis previs de biologia en entorns de gravetats alterades. L’equip de Ribas ha treballat tant en laboratoris convencionals com en infraestructures singulars com el Laboratorio Subterráneo de Canfranc (LSC), que permet estudiar alguns efectes del cosmos en un entorn profundament protegit. Aquest bagatge alimenta una recerca que aspira no només a comprendre la supervivència dels peixos a l’espai, sinó també a identificar quines adaptacions poden tenir valor per a l’aqüicultura terrestre.
La col·laboració d’un centre internacional francès, líder del programa Lunar Hatch per l’investigador Cyrille Przybyla, reforça la dimensió internacional d’una iniciativa que podria definir les bases de la futura producció d’aliments en entorns extremadament hostils.
El llançament del mòdul experimental encara no està definit, però està previst en menys d’any, en una missió que també inclourà altres projectes espanyols seleccionats a la mateixa convocatòria de l’ESA. Ribas serà present a les instal·lacions de la NASA durant el llançament i seguirà en temps real el comportament dels animals amb sistemes de monitoratge remots. L’experiment utilitzarà tècniques de seqüenciació d’última generació per analitzar l’epigenoma complet dels animals després de la seva estada orbital.
Amb tot, l’impacte del projecte va més enllà de la recerca espacial. Els resultats poden aportar coneixement valuós per millorar la resistència i adaptabilitat dels peixos en aqüicultura, un sector clau per a la seguretat alimentària global.