Els detalls es recullen en un estudi de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) publicat recentment a la revista Reviews in Fish Biology and Fisheries.
Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha revelat per primera vegada la dieta dels juvenils de pop comú (Octopus vulgaris) i el seu paper en l'ecologia del Mediterrani. La investigació, desenvolupada en el marc dels projectes del Pla Estatal OCTOSET i ECOPHYN, ofereix resultats que ajuden a identificar els requeriments alimentaris dels pops durant la fase més desconeguda del seu cicle vital.
Els autors del treball, publicat a la revista Reviews in Fish Biology and Fisheries, subratllen la importància d'entendre de què s'alimenten els pops acabats d'assentar al fons marí després de la seva etapa planctònica a la columna d'aigua. I és que, es tracta d'una de les espècies pesqueres més valorades al mercat, per la qual cosa conèixer la seva dieta durant cada fase de la seva vida és clau per entendre la seva posició dins la cadena tròfica i l'estructura de les seves poblacions explotades.
"Gràcies a aquesta investigació, realitzada en col·laboració constant amb el sector pesquer, hem pogut desvetllar per primera vegada la dieta en el medi natural dels pops acabats d'assentar i juvenils, cosa que podria ser de gran utilitat per a la gestió d'espècies invasores al Mediterrani", comenta Oscar Escolar (ICM-CSIC), autor principal del treball.
En aquest sentit, els resultats de l'estudi desvetllen que els juvenils d'Octopus vulgaris són especialistes en el consum d'un grup de petits crustacis denominats amfípodes, del qual forma part l'espècie invasora Jassa slatteryi, per la qual els pops tenen predilecció. Això suggereix que podrien tenir un paper important com a reguladors d'aquesta espècie forana que ha colonitzat el Mediterrani.
"El 90% dels estómacs analitzats contenien restes de Jassa slatteryi, cosa que indica que els petits pops duen a terme una funció reguladora d'aquesta espècie invasora", exposa Fernando Á. Fernández-Álvarez (ICM-CSIC), coautor del treball.
La precisió de les tècniques moleculars
Segons l'article, a mesura que els pops juvenils creixen i els seus braços incrementen la seva mida relativa i fortalesa muscular, la seva dieta es diversifica, incloent-hi una major varietat d'espècies de crustacis i bivalves. Aquest grau de detall ha estat possible gràcies a l'ús de tècniques moleculars, que han permès detectar, a més, que els hidrozous són el segon grup més freqüent en la dieta dels pops juvenils.
"Aquesta informació difícilment l'hauríem obtinguda utilitzant tècniques visuals d'identificació de preses basades en la morfologia dels continguts estomacals, ja que els hidrozous estan compostos per un 90% d'aigua, i com que els temps de digestió són extremadament ràpids, és difícil identificar restes d'aquestes preses", apunta en aquest sentit Roger Villanueva (ICM-CSIC), coordinador de la recerca.
Nou model d'utilitat
Els exemplars de pop utilitzats per a l'elaboració de l'estudi van ser capturats utilitzant un innovador col·lector de pops juvenils registrat a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques com a model d'utilitat. El dispositiu ja ha despertat l'interès de grups de recerca d'altres països, cosa que segons l'equip científic "podria portar a una replicació i validació d'aquests experiments en diverses àrees".
En concret, per al desenvolupament de la recerca es va realitzar un mostreig quinzenal durant 3 anys consecutius a l'àrea de pesca de pop de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), la qual cosa permetrà determinar per primera vegada les pautes d'assentament al fons marí i reclutament poblacional d'aquesta espècie de gran interès pesquer.
De cara a futures investigacions, els investigadors seguiran aprofundint en l'estudi de l'ecologia tròfica del pop comú, intentant desxifrar com els canvis en la dieta dels cefalòpodes poden influir en la composició del microbioma del seu tub digestiu, que és una cosa que no s'ha fet fins ara.
L'estudi del microbioma del sistema digestiu del pop ofereix importants paràmetres per a la comprensió de l'estat de salut i benestar del pop, l'evolució microbiana i les simbiosis, a part del seu potencial biotecnològic en la producció d'enzims i compostos bioactius. Ecològicament, aquest coneixement pot ajudar en la conservació d'ecosistemes marins on habiten pops, a detectar senyals primerencs de desequilibris ecològics i diversitat microbiana, així com en l'avaluació de l'impacte del canvi climàtic.