L’augment de la temperatura del mar és un element clau en relació amb el canvi climàtic. Com s’està produint l’escalfament? Com està afectant els organismes? Al Mediterrani, els científics treballen per registrar sistemàticament la temperatura a diferents profunditats i investiguen els impactes en els ecosistemes marins.
L’augment de la temperatura del mar és un element clau en relació amb el canvi climàtic. Com s’està produint l’escalfament? Com està afectant els organismes? Al Mediterrani, els científics treballen per registrar sistemàticament la temperatura a diferents profunditats i investiguen els impactes en els ecosistemes marins. Per conèixer els efectes de l’escalfament global sobre els ecosistemes marins, és necessari obtenir dades de la temperatura del mar a diferents indrets del planeta i comparar-les amb les d’anys anteriors. Però les dades disponibles són relativament recents (des de fa uns 20 a 30 anys).
La sèrie temporal ininterrompuda i més llarga de temperatures de la Mediterrània és la que va encetar fa més de 40 anys un meteoròleg, en Josep Pascual, obtenint dades de forma sistemàtica a diferents fondàries, a una zona davant de les Illes Medes. Actualment, per a la seva tasca compta amb la col·laboració de l’Institut de Ciències del Mar i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Les dades recollides, que es remunten al setembre del 1973, constaten un increment de la temperatura de 0,03 °C/any a la superfície i de prop de 0,02°C/any a 80 metres de profunditat. A més, també es constata un avançament en el calendari de les condicions estivals en el mar, de l’ordre d’unes 18 hores per any (en proporció, un mes en 40 anys). “La importància de tenir sèries temporals llargues és evident en aquest tema”, explica en Jordi Salat, científic del Depaertament d'Oceanografia Fisica i Tecnològica de l’ICM. “En aquest sentit, la col·laboració amb en Josep Pascual de l’Estartit, que mesura la temperatura del mar al mateix lloc cada setmana des de fa 40 anys, ha estat crucial per quantificar molts aspectes de l’evolució del clima en el mar”.
Controlant la temperatura de tot el Mediterrani
Per tenir dades de tot el Mediterrani, fa uns anys es va constituir la xarxa d’observació T-MEDNet (www-t-mednet.org), que està estudiant l’augment de la temperatura del mar en les zones costaneres de la Mediterrània. Aquesta xarxa és una iniciativa del grup de recerca Medrecover (www.medrecover.org), en el que participen investigadors de l'ICM, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i de la Universitat de Barcelona. Actualment a T-MEDNET hi ha implicats catorze centres i institucions de recerca, a més d’onze organismes i administracions que gestionen àrees marines protegides, i el suport de tretze entitats finançadores.
Fins ara T-MEDNet ha permès la implementació de més de 40 estacions de mesura de temperatura en continu, a diferents punts de la Mediterrània i de l’Adriàtic (veure mapa). La temperatura es registra amb freqüència horària amb sensors autònoms. Els sensors es fixen directament sobre el fons de roca a diferents punts i profunditats (des de cinc fins a 40 metres de fondària) a cada lloc d’estudi. Els resultats estan permetent caracteritzar i constatar l’heterogeneïtat en els règims tèrmics de les zones costaneres, explica Joaquim Garrabou, científic del ICM. “Aquestes dades són essencials per conèixer les condicions tèrmiques a les què estan adaptades les diferents comunitats i preveure com l’escalfament pot afectar els ecosistemes en el futur”.
T-MEDNet esta demostrant ser un instrument eficaç de cooperació internacional. Un dels seus punts forts és la col·laboració amb MedPan, xarxa d’àrees marines protegides (www.medpan.org). En aquestes àrees, la major part de les activitats humanes estan restringides i són, per tant, observatoris privilegiats per estudiar els efectes del canvi climàtic.
Efectes sobre els organismes
T-MEDNet va estar també present en el COP21, que va tenir lloc a Paris a principis de desembre 2015, per presentar els objectius i principals resultats del projecte i la necessitat de monitoritzar els canvis ambientals en les zones costaneres. Entre els resultats més interessants, els científics han pogut relacionar l’augment de temperatura i els casos de mortalitat massiva observats durant les darreres dècades que han afectat desenes d’espècies i milers de kilòmetres de les costes mediterrànies.
Els biòlegs estudien la relació entre l’augment de la temperatura i l'expansió d’espècies amb afinitats tropicals cap aigües més temperades, incloent-hi, peixos, microalgues tòxiques (projecte OSTREORISK) i coralls. El canvi climàtic també pot estar jugant un paper important en el procés d’expansió del coral invasor Oculina patagonica (projecte CSI-Coral) i sobre el metabolisme dels organismes. Així, per exemple, els científics de l’Institut de Ciències del Mar han estudiat la influència de la temperatura en la capacitat de biotransformació de contaminants del llenguado, que en un context de canvi climàtic es veuria afectada (projecte DEPURAMAR).
També, relacionada amb el canvi climàtic està la progressiva acidificació de les aigues del mar, amb efectes negatius especialment sobre organismes marins que compten amb estructures calcificades, com els mol·luscs o els coralls. Alguns estudis han demostrat que aquests organismes tenen problemes per calcificar les seves estructures en condicions més àcides. Tot i així, la resposta de cada organisme és diferent i poden haver-hi excepcions. Es el cas dels coralls d’aigües profundes, que creixen molt lentament, i sembla que no resultarien tan afectats per l’acidificació, tal com s’ha demostrat en el projecte MANIFEST.
Paral·lelament, altres científics estudien també el paper del plàncton en l’emissió d’aerosols (els quals tenen implicació en la formació dels núvols, Projectes PEGASO i BIONUC) i els efectes dels aerosols en la columna d’aigua (Projecte ADEPT). Aquests estudis també són importants, a la hora d'elaborar models i projeccions del canvi climàtic.