A l’”A Fons” d’aquest mes ens preguntem si la ciència pot ser creativa i desgranem les raons per les quals l’ICM hauria d’interessar-se per l’art.
La recerca de metàfores comunes per entendre el món que ens envolta ve molt lluny i és especialment útil en l’actual context de canvi global, que ens està obligant a repensar-nos com a individus i com a col·lectiu en un planeta on la natura i la societat estan estretament connectades. Tot això fa necessari un retorn al solapament entre els diferents àmbits del coneixement, entre ells la ciència, les humanitats, l’art, o els sabers tradicionals, el diàleg entre els quals difumina els límits entre les diferents disciplines i impulsa noves pràctiques creatives d’investigació.
De fet, durant l’últim terç del segle XX es va produir un gran canvi de paradigma en l’art contemporani: l’hegemonia de les belles arts va entrar en crisi i es va iniciar un període on la recerca i l’experimentació en les metodologies i els procediments es van col·locar al centre dels projectes artístics i al servei del missatge que l’artista volia transmetre. El suport plàstic va deixar de ser imprescindible i van aparèixer nous llenguatges com l’art d’acció, l’art conceptual o les arts sonores i visuals. A partir de llavors l’art va deixar de fonamentar-se en la inspiració i la seva finalitat ja no era només el gaudi o l’emoció, sinó que es va convertir en un acte intel·lectual amb una funció social transformadora i basat en la recerca, l’experimentació i el treball rigorós.
Paral·lelament, el naixement del moviment ecologista i l’era espacial, entre altres, van portar a l’aparició de la divulgació i la comunicació de la ciència, en part com a estratègia per iniciar mecanismes com la protecció ambiental o traslladar qüestions de salut pública, però també amb la voluntat de disposar d’una ciutadania més informada i capacitada per participar en la construcció dels eixos vertebradors del futur de la societat. A l’inici es va recórrer a formats clàssics com el documental, la xerrada o l’article divulgatiu, però poc a poc es van anar introduint nous formats, com la literatura, l’street art o les arts escèniques, sonores i visuals. Per altra banda, fa anys que la ciència va deixar de limitar-se a descobrir troballes i compartir-les entre els companys de professió i actualment el coneixement també es comparteix, de forma rigorosa i entenedora, amb una societat que és cada cop més participativa.
Tot això posa de manifest que el rigor i la creativitat són valors compartits entre la ciència i l’art. I és que, qui pot negar l’estètica visual i conceptual de les llibretes de laboratori de Fina Miralles, la capacitat inspiradora de teories científiques recents com Gaia, de James Lovelock, o la simbiogènesi, de la Lynn Margulis? Les preguntes, els conflictes, les idees, la curiositat, el rigor, la creativitat i la recerca són els motors que impulsen tant l’art com la ciència contemporanis i, per tant, són claus per a la construcció del coneixement, del pensament i el seu poder de transformació social.
El concepte Art&Sci
És en l’actual context de canvi global del segle XXI que neix el moviment Art&Sci, en què personal vinculat a l’art, a la ciència, a la tecnologia i a les humanitats generen aliances enriquidores per dur a terme projectes interdisciplinaris. Per exemple, hi ha científiques i científics que han trobat en l’art una forma de representar les seves dades i lligar-les a un missatge ambiental, polític o social, mentre que hi ha artistes que troben en la ciència el seu motor d’inspiració, el material de partida i el suport teòric dels seus treballs.
L’Art&Sci és una nova realitat en el panorama cultural local i internacional i centres culturals com el CCCB o l’Arts Santa Mònica, o festivals com el Sónar, l’Eufònic, el Llums Barcelona o l’Ars Electronica s’han convertit en aparadors d’aquestes noves interaccions. A l’ICM, però, també hi ha hagut iniciatives d’èxit lligades a aquest corrent, com la col·laboració amb l’artista Anna Rierola, creadora del mural Bosc Ancestral o la participació de l’ICM a la Biennal Ciutat i Ciència de l’Ajuntament de Barcelona i a la trobada literària Kosmopolis que organitza anualment el CCCB.
Aquestes accions donen sentit a la voluntat de l’Institut, que sota el lema “Recerca d'excel·lència amb compromís social” intenta promoure la cultura oceànica perquè la societat entengui i apreciï el paper de l'oceà en el planeta. En aquest sentit, i amb el suport i l’impuls de la direcció del centre i la Vicedirecció Adjunta de Cultura Científica Marina, neix el programa Ciència i Art de l’ICM, que vol explorar altres camins creatius, transversals, horitzontals i interdisciplinaris que generin nous canals de conversa amb la ciutadania.
El programa “Ciència i Art” de l’ICM
Aquesta iniciativa vol aprofundir en la generació d’espais de reflexió que impacten en l’ambició del centre de dur a terme una recerca d’excel·lència amb compromís social, el distingeix com un centre de recerca creatiu i obert i el posiciona en el mapa del teixit cultural de Barcelona amb un horitzó de desplegament concret: el naixement de l’espai de transferència, participació i divulgació del coneixement marí Barcelona Mar de Ciència.
El programa s’articula al voltant de tres grans eixos: les col·laboracions amb agents de l’àmbit artístic i cultural, les residències artístiques i l’establiment d’un grup de recerca que explorarà els processos i metodologies propis de l’Art&Sci. Aquestes línies busquen situar la ciència que es fa al centre fora de l’àmbit del laboratori i dels projectes facilitant l’accés a diferents audiències i fent servir el poder multiplicador de l’art per fer més visibles els missatges i els valors de l’Institut. Així mateix, això permet als artistes donar un context rigorós al seu missatge, mentre que la institució científica es beneficia de la capacitat dels artistes de pensar des d’altres perspectives i nodrir la reflexió científica.
Finalment, el programa busca que la interacció, no només amb l’art, sinó també amb altres disciplines com la filosofia, l’antropologia o les ciències socials ens permeti aprofundir en les divergències, contradiccions, paradoxes i convergències entre les diferents disciplines generadores de coneixement i pensament contemporani, amb la voluntat final d’imaginar i construir col·lectivament un possible futur més saludable per al nostre planeta.