Un equip multidisciplinari liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Santiago de Compostel·la analitzarà, durant els pròxims tres anys, les repercussions biològiques, socioeconòmiques i legals dels parcs eòlics marins flotants en la pesca professional de Galícia, Catalunya i les Illes Balears.
El passat mes d'agost va arrancar PESCAEOLO, una iniciativa pionera en l'àmbit científic espanyol orientada a avaluar de manera integral les interaccions entre el desenvolupament de l'energia eòlica marina, els recursos pesquers i l'activitat extractiva. La investigació, coliderada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), està finançada per l'Agència Estatal d'Investigació amb una durada prevista de tres anys. El projecte pretén aportar evidència científica sobre l'afectació de les infraestructures eòliques en aigües de Catalunya, Galícia i Menorca, on la informació prèvia disponible respecte a aquests impactes és encara molt limitada.
A mesura que les instal·lacions eòliques marines continuen expandint-se per respondre a la necessitat de descarbonització energètica, la seva presència se superposa amb zones marítimes d'alta importància per al sector pesquer. Les infraestructures associades, que inclouen aerogeneradors flotants, subestacions elèctriques i cables d'evacuació d'energia, introdueixen alteracions en el medi i la pesca que han de ser estudiades amb exhaustivitat.
L'objectiu principal de PESCAEOLO és analitzar aquests efectes en tres Zones d'Alt Potencial per a l'Energia Eòlica Marina (ZAPER), delimitades en els Plans d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM) aprovats a Espanya el 2023. La investigació abraçarà l'àrea ZAPER NOR 1 a Galícia, caracteritzada per la convivència de l'arrossegament i la pesca artesanal; la zona ZAPER LEBA 1 al Golf de Roses (Catalunya), on predomina la pesca d'arrossegament; i la zona ZAPER LEBA 2 a prop de Menorca (Illes Balears), enfocada majoritàriament en les arts meves.
Anàlisi ecològica i socioeconòmica
Aquesta aproximació geogràfica comparativa permetrà examinar les conseqüències específiques que pateix cada modalitat de flota pesquera i cada ecosistema marí. L’investigador Josep Lloret (ICM-CSIC)destaca la urgència d'aprofundir en el coneixement biològic i ecològic del medi aquàtic davant d'aquest canvi de paradigma energètic:
«És fonamental determinar amb precisió científica com afecten les infraestructures flotants i el cablejat submarí als recursos marins. La transició energètica no pot comprometre la biodiversitat ni l'activitat pesquera, per la qual cosa es requereixen dades específiques de cada zona que ajudin a preveure i minimitzar qualsevol impacte ecològic negatiu».
D’altra banda, l'estudi prestarà una especial atenció a les implicacions econòmiques i socials sobre el sector pesquer. Les restriccions d'espai navegable i els potencials canvis en la disponibilitat dels recursos poden condicionar la viabilitat de moltes comunitats dependents del mar.
En aquest sentit, la professora Rosa María Regueiro (USC) subratlla la importància d'aquest enfocament integral en afirmar que:
«La descarbonització del model energètic no pot deslligar-se de la sostenibilitat econòmica de la pesca ni de la seguretat alimentària. Per això, el projecte avaluarà l'impacte socioeconòmic real en les diferents flotes per garantir que la transició cap a les energies renovables marines sigui justa, equitativa i respectuosa amb un sector estratègic com la pesca que proveeix d'aliments d'origen marí».
Un consorci científic multidisciplinari
Per abordar aquesta complexa problemàtica, el projecte PESCAEOLO reuneix un consorci transdisciplinari compost per biòlegs marins, economistes i enginyers nàutics. L'equip de treball integra personal investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Santiago de Compostel·la, l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Politècnica de Catalunya.
L'àmplia trajectòria de l'equip en la interacció amb confraries i associacions de pescadors facilitarà la recollida de dades i la col·laboració directa amb els professionals del mar. Els resultats finals s'orientaran a oferir eines científiques per als gestors pesquers i marins, contribuint a una millor planificació de l'espai marítim que garanteixi un desenvolupament sostenible, just i equitatiu de l'eòlica marina —sense afectar significativament els recursos marins i la pesca—, dins del marc normatiu de la futura Llei dels Oceans i els compromisos de l'Agenda 2030.