Un estudi científic descobreix que el procés d'envelliment en els copèpodes marins va lligat a un increment en el dany oxidatiu cel·lular. A més, l'alimentació en excés incrementa les taxes de mortalitat i escurça la vida d'aquests integrants del plàncton.
Un estudi científic descobreix que el procés d'envelliment en els copèpodes marins va lligat a un increment en el dany oxidatiu cel·lular. A més, l'alimentació en excés incrementa les taxes de mortalitat i escurça la vida d'aquests integrants del plàncton. Aquestes són les principals conclusions que un equip de científics de l'ICM, en col·laboració amb investigadors de Grècia, Brasil i Alemanya, han publicat a la revista Scientific Reports, del prestigiós grup Nature. L'article aporta nous coneixements sobre els mecanismes biològics implicats en el procés d'envelliment d'aquests diminuts animals i les seves implicacions ecològiques.
Els copèpodes són un grup de petits crustacis que juguen un paper clau en els oceans. Constitueixen una baula crucial que connecta els nivells inferiors i superiors de la cadena alimentària dels ecosistemes marins. Concretament, actuen com a pas intermedi entre la producció primària de les algues microscòpiques del plàncton i els consumidors més grans, com són els peixos. Els copèpodes són presents en tots els mars i de fet es considera que probablement constitueixen el grup animal més abundant del planeta.
L'estudi posa en evidència que el deteriorament de les funcions fisiològiques vitals i l'augment de la mortalitat dels copèpodes al llarg de l’envelliment estan associats amb un procés d'oxidació anomenat peroxidació lipídica, el qual danya les molècules de la membrana cel·lular. Tal com s'havia descrit abans a la mosca de la fruita, la rata i el ratolí, en els copèpodes aquest increment en el dany oxidatiu s'associa a un augment en el contingut relatiu d'un àcid gras anomenat 22:6(n-3) al llarg de l'envelliment. Aquest és un component essencial de les membranes cel·lulars, l’acumulació del qual les fa més susceptibles a l'esmentat procés de peroxidació.
D'altra banda, l'article també mostra per primera vegada que en copèpodes, igual que ocorre amb altres animals, una menor ingesta s'associa a una reducció en les taxes de mortalitat i a la prolongació de la durada de la vida. En els copèpodes, aquesta major longevitat va acompanyada del perllongament del període reproductiu. Donada la baixa producció global dels oceans, aquesta resposta pot ser una estratègia, almenys en certes espècies de copèpodes, per millorar les seves possibilitats de reproduir-se en un ambient en general pobre en nutrients com és l'ecosistema pelàgic, on la producció primària es distribueix de manera molt heterogènia tant en l'espai com al llarg de l'any.
Article de referència
Enric Saiz, Albert Calbet, Kaiene Griffell, José Guilherme F. Bersano, Stamatina Isari, Montserrat Solé, Janna Peters and Miquel Alcaraz. Ageing and Caloric Restriction in a Marine Planktonic Copepod. Scientific Reports 5, Article number: 14962 (2015), doi:10.1038/srep14962