Un estudi de la Fundació Oceanogràfic en col·laboració amb l'ICM-CSIC revela que el risc és major en el cas dels individus més grans i en el dels que són capturats a més profunditat.
Un estudi de la Fundació Oceanogràfic elaborat en col·laboració amb l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i publicat recentment a la revista Conservation Physiology aporta nova informació sobre la síndrome de descompressió, o malaltia del bussejador, associada a les tortugues marines que queden atrapades de forma accidental a les xarxes d'arrossegament i d’emmallament.
Els resultats del treball, en què també han participat investigadors de la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) i la Texas A&M University Corpus Christi, mostren que més de la meitat de les tortugues, un 54%, pateixen la malaltia després de ser capturades, i que, com més profunditat de captura i més massa corporal dels animals, més greu és l'afecció.
A tall d'exemple, el treball exposa que una tortuga capturada amb una xarxa d'arrossegament a uns 100 metres de profunditat té aproximadament un 50% de probabilitat de morir, mentre que el percentatge és el mateix en el cas de les tortugues capturades amb xarxes de malla a uns 45 metres de profunditat.
El treball aporta, a més, informació sobre altres factors de risc associats a la captura accidental en tortugues procedents de pesqueries de la Comunitat Valenciana.
En concret, l'estudi se centra en l'espècie Caretta caretta, més coneguda com a tortuga babaua, i subratlla la importància de conèixer tots els factors de risc associats a la captura accidental d'aquestes tortugues catalogades com a "vulnerables" a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) amb l'objectiu de reduir la mortalitat associada a l'activitat pesquera.
"Conèixer els factors de risc que porten al desencadenament de la malaltia, així com les conseqüències de patir la síndrome descompressiva en aquestes espècies, és vital per poder establir mesures de gestió i mitigació que redundin en la conservació de les tortugues. Aquesta informació la generem amb els animals que rebem per ser tractats al nostre centre gràcies a la nostra àmplia xarxa de col·laboradores", exposa Daniel García-Párraga, director tècnic de la Fundació Oceanogràfic.
Per la seva banda, Nathan Robinson, investigador de l'ICM-CSIC i coautor del treball, destaca "la gran amenaça" que suposa la captura accidental de les tortugues marines. I és que, assegura, "en el cas de l'embòlia gasosa, si les tortugues no són tractades degudament, poden morir pocs dies després de ser capturades". Per això, afegeix Robinson, "és imprescindible conèixer la probabilitat que una tortuga mori després de ser capturada de manera accidental per comprendre l'efecte real de la pesca sobre aquests animals i tenir-ho en compte a les polítiques de gestió i conservació".
La malaltia del bussejador en les tortugues marines
Fins fa poc, no hi havia evidències que les tortugues marines poguessin patir embolisme gasós a conseqüència del busseig. Una afecció semblant a la malaltia de descompressió que pateixen els bussejadors, però de la qual es pensava les tortugues estaven totalment protegides.
Els investigadors de la Fundació Oceanogràfic van descobrir el 2014 que les tortugues atrapades de forma accidental en xarxes de pesca podien arribar a morir per aquesta malaltia, cosa que va obrir tota una nova àrea d'estudi i va tenir un gran impacte en la conservació d'aquestes espècies, ja que implica que moltes de les tortugues capturades a les xarxes, i tornades al mar, podrien morir poc després.
Des de llavors, nombrosos treballs han provat que la malaltia afecta les set espècies de tortugues marines, passa el mateix amb la resta d'espècies de tortugues marines estudiades, cosa que posa de manifest la necessitat d'estudiar millor la malaltia per minimitzar el risc de descompressió en el cas de les tortugues a conseqüència de la interacció pesquera.
"Que les tortugues capturades amb xarxes de malla tinguin la mateixa probabilitat de morir tot i ser capturades a menor profunditat és perquè, generalment, les xarxes d'arrossegament romanen menys temps a l'aigua. Per això, recomanem que calin les xarxes durant temps més curts i intentant evitar els hàbitats més freqüentats per les poblacions adultes de tortugues", apunta Robinson.
L’elaboració d’aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració entre pescadors, investigadors, veterinaris, grups locals i internacionals que, de la mà d’una bona governança, permeten estudiar aquestes espècies amenaçades per tal de garantir-ne tant la conservació com la sostenibilitat de l'activitat pesquera.
“Per avançar en ciència necessitem la societat, però la col·laboració entre institucions de recerca com la Fundació Oceanogràfic, ICM-CSIC, NOAA i la Texas A&M University Corpus Christi, ha estat fonamental per elaborar el treball i potenciar l'abast de resultats a tot el Planeta”, conclou Andreas Fahlman.