Personal investigador de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha participat en cinc dels set documents científics que conformen l'Antarctica InSync Science Plan, que orientarà la investigació sobre l'Antàrtida i l'Oceà Austral entre 2027 i 2030.
L'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha exercit un paper destacat en l'elaboració de l'Antarctica InSync Science Plan, el full de ruta internacional que fixarà les prioritats científiques globals sobre el continent blanc per als pròxims anys. El personal investigador del centre ha participat en cinc dels set documents clau (white papers) per comprendre com respon el sistema antàrtic al canvi climàtic i millorar les projeccions sobre la seva evolució futura.
L'aportació de l'ICM-CSIC abasta disciplines fonamentals per a la ciència polar. En l'àmbit dels cicles físics i biogeoquímics de l'Oceà Austral, Estrella Olmedo i Roger Urgeles han contribuït a definir les prioritats per comprendre el paper d'aquest oceà en la regulació del clima global i del cicle del carboni. Per la seva banda, Carolina Gabarró ha participat en el document enfocat en el declivi del gel marí antàrtic i els seus efectes sobre el clima. La investigadora Blanca Figuerola ha aportat la seva experiència tant en l'estudi de la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes antàrtics com en l'avaluació dels impactes de l'activitat humana a la regió. Finalment, Rafel Simó ha integrat la perspectiva atmosfèrica en el treball dedicat a les interaccions entre aerosols, núvols i precipitació.
Una visió integrada del sistema antàrtic
El Science Plan d'Antarctica InSync planteja per primera vegada una estratègia d'observació sincronitzada, circumpolar i durant tot l'any per estudiar conjuntament l'atmosfera, l'oceà, el gel i els ecosistemes antàrtics. L'objectiu principal és obtenir una visió integrada del funcionament del sistema polar, reduir les incerteses dels models climàtics i millorar la capacitat per anticipar canvis amb impacte global, com la pujada del nivell del mar, l'alteració de la circulació oceànica o la pèrdua de biodiversitat.
Per aconseguir-ho, el programa preveu coordinar campanyes internacionals entre 2027 i 2029 mitjançant una xarxa de vaixells oceanogràfics, estacions científiques, satèl·lits i plataformes autònomes, amb una fase posterior de síntesi de resultats prevista per al 2030. Els documents publicats serviran de base per a aquestes operacions i constitueixen una de les principals fites preparatòries del pròxim Any Polar Internacional (2032-2033).
La connexió Polar CSIC
La contribució global del Consell Superior d'Investigacions Científiques a través de la plataforma PolarCSIC ha abastat sis dels set temes del pla internacional, comptant també amb la participació de personal del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), el Centre Oceanogràfic de Canàries (IEO-CSIC), l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME-CSIC) i l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia (ICMAN-CSIC).
María Gema Llorens i Ricardo León, coordinadors de PolarCSIC, destaquen que la presència a Antarctica InSync reflecteix la maduresa i el reconeixement internacional assolit per la ciència polar espanyola. Participar en la definició d'aquestes prioritats suposa una oportunitat única per contribuir a resoldre les principals incerteses sobre el futur de l'Antàrtida i els seus efectes a escala global. La Connexió PolarCSIC reuneix personal investigador de 21 centres de l'organisme amb activitat a l'Àrtic i l'Antàrtida, actuant com a punt de coordinació per impulsar la col·laboració multidisciplinària en oceanografia, biologia, geologia, glaciologia i ciències de l'atmosfera.