La instal·lació mesura el corrent, la temperatura i la salinitat de l’aigua a uns tres metres de profunditat, la qual cosa ha de garantir la continuïtat de la famosa sèrie temporal de dades oceanogràfiques i meteorològiques de Josep Pascual, la més llarga del Mediterrani.
L’Institut de Ciències del Mar (ICM) ha instal·lat a la reserva marina de les Illes Medes (Costa Brava) una estació automàtica de mesures oceanogràfiques que recopilarà dades sobre el corrent, la temperatura i la salinitat de l’aigua a uns tres metres de profunditat, a part d’una sèrie de dades meteorològiques entre les quals figuren la intensitat i direcció dels vents, la temperatura de l’aire, la pluviositat, la pressió atmosfèrica o la humitat relativa.
Totes aquestes dades es recullen molt a prop d'on l’estartidenc Josep Pascual realitza, des de fa més de quaranta-set anys de manera ininterrompuda, mesures de meteorologia diàries i sortides al mar setmanals que estan proporcionant la sèrie combinada de dades oceanogràfiques i meteorològiques més llarga del Mediterrani. Aquest registre és molt valuós per documentar els efectes del canvi climàtic a l’oceà, entre els quals es troben l’augment de temperatura i la pujada del nivell del mar.
Aquesta és una experiència pilot en la qual col·laboren el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i l’ICM. La nova estació reposa sobre una de les boies de senyalització de la reserva marina integral que es troba dins del Parc, aprofitant així una estructura operacional de la reserva.
“Nosaltres ens hem encarregat de la instrumentalització i el personal del Parc s’ha encarregat d’adquirir la boia de senyalització i de posar-la a l'aigua, reduint així les nostres despeses d'amarratge”, comenta l’investigador del Departament d’Oceanografia Física i Tecnològica de l’ICM-CSIC Joaquim Ballabrera, que ha coordinat el projecte durant més de dos anys.
“Aquest és un esforç de moltes persones de l’ICM, des del personal dels Serveis d'Instrumentació i Informàtica, fins a científics de tots els departaments”, afegeix Ballabrera, que detalla que la idea d’instal·lar una estació automàtica d’aquestes característiques a les Illes Medes va sorgir en una reunió entre el Josep Pascual, el Ramon Alturo -el director del Parc- i diversos investigadors de l’ICM.
La posada en marxa de l’estació és fruit d’un esforç coral. En aquest sentit, mentre els investigadors del Departament de Recursos Marins han cedit el programari i les llicències per a gestionar les comunicacions entre l'estació i l’Institut, els investigadors del Departament de Geologia han contribuït al projecte cedint la carcassa on s'allotgen les bateries que fan funcionar l'estació.
D’altra banda, els investigadors del Departament d’Oceanografia Física i Tecnològica s’han encarregat del processament de les dades i han creat la pàgina web on es visualitzen, mentre que els Serveis de Computació Científica, Ciència de Dades i Informàtica han col·laborat en les tasques de definició de protocols i han fet possible l’obtenció dels certificats necessaris perquè el servidor web funcioni.
Tota aquesta feina, però, no hauria estat possible sense la dedicació dels membres del Servei d’Instrumentació, que han dissenyat, calibrat, muntat i verificat el correcte funcionament de l’estació i la dels patrons del Parc. En concret, l’estreta col·laboració d’en Quim Aragonès amb l’ICM-CSIC ha estat clau per a dur aquest projecte a bon port. En cas d’èxit, aquesta experiència pilot contribuiria a garantir la continuïtat de part de la sèrie temporal que duu a terme en Josep Pascual.
Totes les dades adquirides per l’estació es podran consultar en temps real a través del següent enllaç on s’aniran recopilant les diferents informacions oceanogràfiques, històriques i actuals, relacionades amb el Parc.