La jornada, una nova edició dels “Itineraris Cicerón” del CSIC, va posar en valor la recerca de la institució per millorar la resiliència i sostenibilitat d’aquestes instal·lacions.
L’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Unitat de Tecnologia Marina (UTM-CSIC) han acollit aquesta setmana l’Itinerari Cicerón “Desafiaments i Solucions per a Infraestructures Crítiques Marines”, una trobada que va reunir expertes i experts de diferents àmbits de les ciències marines, juntament amb representants del sector empresarial i administracions públiques.
La jornada va comptar amb l’assistència de la vicepresidenta d’Innovació i Transferència (VIT) del CSIC, Ana Castro, així com d’empreses destacades com Red Eléctrica, Telefónica, Repsol i SECEGSA. En representació de les administracions públiques hi van participar l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, el Port de Barcelona i la Direcció General de Polítiques del Litoral de la Generalitat de Catalunya, a més de l’Institut Cerdà.
La trobada s’emmarca en la iniciativa Itineraris Cicerón del CSIC, l’objectiu de la qual és apropar la recerca als actors socioeconòmics i mostrar l’impacte de la ciència en reptes reals. Mitjançant presentacions breus, visites a infraestructures i espais de debat, la trobada va permetre identificar desafiaments comuns i explorar oportunitats de col·laboració al voltant de la seguretat i sostenibilitat d’infraestructures com ports, cables submarins o plataformes energètiques.
“El repte de protegir les infraestructures crítiques marines exigeix una estreta col·laboració entre ciència, sector productiu i administracions”, destaquen el vicedirector d’Impacte Social de l’ICM-CSIC Antonio Villaseñor, i la investigadora Ruth Durán, encarregats de l’organització de l’esdeveniment.
Després de la presentació, va tenir lloc un debat entre els assistents en què es van plantejar les principals necessitats d’empreses i administracions públiques en relació amb les infraestructures marines crítiques, així com possibles vies de col·laboració per afrontar-les de manera conjunta.
Recerca per anticipar riscos en el medi marí
Un dels eixos centrals de l’esdeveniment, promogut per la Connexió Geociències i el hub d’innovació Converge, ambdós impulsats pel CSIC, va ser la presentació de projectes que aborden els riscos naturals i antròpics que afecten aquestes infraestructures.
Entre ells, el projecte europeu GEoREST, liderat per Víctor Vilarrasa (IMEDEA-CSIC), va mostrar avenços en la predicció i mitigació de la sismicitat induïda per la injecció de fluids al subsol. Els seus resultats, basats en l’estudi del cas CASTOR, aporten noves eines per millorar la seguretat d’aquestes operacions i reduir la incertesa associada.
En l’àmbit costaner, el projecte liderat per Jorge Guillén (ICM-CSIC) va presentar investigacions centrades en la caracterització del recobriment sedimentari recent i la dinàmica litoral. Mitjançant tècniques avançades com la sísmica d’alta resolució i la videomonitoratge costaner, aquest treball permet avaluar l’impacte de temporals i activitats humanes, contribuint al disseny d’estratègies més eficaces per protegir infraestructures situades a primera línia de costa.
Així mateix, el projecte REMO, liderat per Arantza Ugalde (ICM-CSIC), desenvolupa metodologies innovadores basades en sensat distribuït amb fibra òptica (DAS), combinades amb processament avançat de senyal i tècniques d’intel·ligència artificial, per a la detecció i anàlisi de sismicitat natural i induïda en entorns marins. Aquestes aproximacions permeten un monitoratge continu, no invasiva i d’alta resolució, superant les limitacions dels sistemes tradicionals.
Tecnologia i cooperació per a unes infraestructures més resilients
L’esdeveniment també va abordar els riscos geològics complexos que poden afectar les infraestructures marines. El projecte BARACA, liderat per Gemma Ercilla (ICM-CSIC), va presentar un enfocament innovador per estudiar perills en cascada, com terratrèmols, esllavissades submarines i tsunamis, mitjançant una anàlisi integrada terra-mar. Aquesta aproximació permet comprendre millor com interactuen aquests fenòmens i com poden amplificar els seus efectes.
Juntament amb la recerca científica, la jornada va posar de relleu el paper de les grans infraestructures cientificotècniques de suport a la ciència. En aquest sentit, la flota oceanogràfica del CSIC es va consolidar com un element clau per a l’adquisició de dades a tots els oceans, facilitant l’estudi de processos que afecten directament les infraestructures crítiques marines. Jordi Sorribas, director de la UTM-CSIC, va destacar que entre els seus principals reptes hi ha la incorporació de noves tecnologies, la millora de l’eficiència energètica i la reducció de l’impacte ambiental.
Així mateix, la gestió de dades de campanyes oceanogràfiques, liderada per Susana Diez, responsable del Centre de Dades de la UTM i del Centre Nacional de Dades Polars, va ser presentada com una infraestructura essencial per a la gestió de la informació oceanogràfica. La seva capacitat per recopilar, estandarditzar i distribuir grans volums de dades permet transformar la informació en coneixement útil per a la presa de decisions. L’ús de tecnologies de big data i estàndards oberts garanteix l’accessibilitat i reutilització de les dades.
L’Itinerari Cicerón va concloure reafirmant la importància de la col·laboració entre ciència i societat per afrontar els desafiaments que plantegen les infraestructures crítiques marines. La combinació de coneixement científic, innovació tecnològica i diàleg amb els diferents actors implicats es posiciona com una eina clau per garantir la seva seguretat i resiliència a llarg termini.