S’intensifica aquest estiu la col·laboració entre investigadors de l’Institut de Ciències del Mar i les autoritats locals. Gràcies a dos projectes d’investigació, que porten anys recollint dades de presencia de meduses en un cas, i d‘humitat del sòl en l’altre, aquest estiu s’han posat en marxa eines de predicció que tant Protecció Civil com la Diputació de Barcelona estan fent servir per la gestió d’aquestes problemàtiques.
S’intensifica aquest estiu la col·laboració entre investigadors de l’Institut de Ciències del Mar i les autoritats locals. Gràcies a dos projectes d’investigació, que porten anys recollint dades de presencia de meduses en un cas, i d‘humitat del sòl en l’altre, aquest estiu s’han posat en marxa eines de predicció que tant Protecció Civil com la Diputació de Barcelona estan fent servir per la gestió d’aquestes problemàtiques.
En el cas de les meduses, els investigadors del projecte Europeu MedJellyrisk, infocat a comprendre el fenòmens de les proliferacions de meduses i a mitigar el seu impacte soci-econòmic, han posat a terme el primer model de proliferació de l'espècie Pelagia noctiluca a les platges catalanes i a les costes de Malta, Itàlia i Tunísia, països participants en el projecte. Aquesta espècie viu majoritàriament en mar obert però quan s'apropa a les costes és la responsable de més del 90% de les incidències registrades per picades de meduses. Com explica Verónica Fuentes, investigadora del Departament de Biologia Marina i Oceanografia, i coordinadora del projecte europeu a l’ICM, “Les prediccions estan ja visibles en la App MedJelly per a telèfons mòbils i a la pàgina web del projecte MedJellyrisk. Aquest model s'alimenta de la base de dades que es manté des de 1994 sobre presència de meduses en la costa catalana i els paràmetres ambientals (corrents i direcció del vent) al moment de la proliferació (el “bloom”). Una vegada ajustat, el model pot predir (de forma probabilística) l'ocurrència d'aquesta espècie, només mirant aquestes variables ambientals en les següent 24-48 hores.” Protecció Civil també mostrarà la presència de meduses i la seva previsió al seu portal de platges inaugurat l'any 2014. Més endavant, el projecte prepararà prediccions similars per les altres espècies.
En el cas d’incendis forestals, els investigadors del SMOS Barcelona Expert Centre (CSIC i UPC) instal·lat a l’ICM des del 2007, porten més de 5 anys mesurant la humitat del sòl mitjançant les dades obtingudes pel satèl·lit Soil Moisture and Ocean Salinity de l‘Agència Espacial Europea. Maria Piles, investigadora post-doctoral de la UPC que treballa al SMOS-BEC, ha dissenyat un mètode per poder obtenir valors de la humitat del sòl a 1 km de resolució espacial a partir de les mesures de SMOS (precises però amb resolució de l’ordre de 30 km) amb dades d’altres satèl·lits en el domini visible i infraroig que tenen menys sensibilitat però gran resolució espacial. Segons diu Jordi Font, cap del Departament d’Oceanografia Física i Tecnològica de l’ICM i investigador co-líder de la missió SMOS, “el nostre objectiu principal amb SMOS és poder obtenir la salinitat superficial de l’oceà, però també tenim un gran interès en la humitat del sòl pel potencial enorme que té d’aplicacions pràctiques. Ja fa tres anys que hem posat en mode operacional, a través de la nostra pàgina web, el càlcul de la humitat a alta resolució sobre la Península Ibèrica dos cops al dia. I des d’aquesta primavera hi hem introduït una millora que permet fer-ho amb independència de la possible presència de núvols”. El Servei de Prevenció d’Incendis de la Diputació de Barcelona utilitza aquesta informació per millorar el seu sistema d’identificació de zones amb alt risc d’incendi, afegint el grau d’humitat del terreny a altres dades de les que ja disposaven com ara la temperatura i el vent. D’aquesta forma es poden prendre mesures de vigilància i distribució de recursos de lluita contra el foc per fer més ràpida i eficient la intervenció en cas de necessitat.