L'IIP comptava des dels seus inicis, en els anys cinquanta, amb laboratoris a Blanes, Castelló, Vinaròs, Vigo i Cadis, a partir dels quals van sorgir nous centres.
Avui s’ha celebrat el 70 aniversari de l'Instituto d’Investigaciones Pesqueras (IIP) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), del qual van sorgir els actuals instituts de recerca marina que té el CSIC, entre ells entre ells l'Institut de Ciències del Mar i la Unitat de Tecnologia Marina, de Barcelona.
L'IIP va ser creat l'any 1951 amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de l'activitat pesquera. El Professor Ángel Guerra, director de l’Instituto de Investigacións Mariñas de Vigo, i coautor de l'antologia L'Institut d'Investigacions Pesqueres: tres dècades d'història de la investigació marina espanyola, explica que l'IIP "va actuar com un agent clau i un germen per a la configuració del panorama ibèric actual de recerca i innovació centrada en l'oceà, l'aqüicultura, el clima i l'aprofitament sostenible i saludable dels recursos de la mar".
Per la seva banda, el director de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Josep Lluís Pelegrí, explica que "l'Institut d'Investigacions Pesqueres va ser centre de treball, trobada i formació d'equips d'investigació pionera en ciències del mar, que va influir i ampliar i diversificar el focus dels estudis. Persones com el professor Ramon Margalef, mestre de mestres i de tota una generació d'ecòlegs, va introduir els estudis sobre el plàncton i la seva dinàmica", ha explicat Pelegrí. "Aquests estudis van acabar adquirint una especial rellevància a l'Institut, que s'aniria introduint així en camps com l'oceanografia o la geologia marina".
L'acte s'ha completat amb tres taules rodones sobre el passat, present i futur de les pesqueries, els recursos marins i l'aqüicultura, l'obtenció i l'ús de dades, i la comunicació i la cultura oceànica. Les xerrades han permès comparar com es realitzava la ciència llavors i ara, i la sorprenent i ràpida evolució que s'ha donat en els últims anys de la ciència, la seva projecció a la societat i la bretxa de gènere en aquesta disciplina.
Set dècades al capdavant de la investigació marina a Espanya
Tot i que la seu central de l'IIP-CSIC es trobava a Barcelona, l'Institut comptava des dels seus inicis amb laboratoris funcionant a Blanes, Castelló, Vinaròs i Vigo. Una mica més tard, el 1955, es va crear un cinquè laboratori a Cadis. Tots ells van adquirir el 1979 independència i autonomia pròpies, creant-se una sèrie d'Instituts que, units per aquest passat comú, seguirien marcant la història de la investigació marina i aqüícola a la península.
Així, l’Instituto de Investigaciones Pesqueras de Barcelona, l’any 1986 va passar a dir-se Institut de Ciències del Mar (ICM); l’Instituto de Investigaciones Pesqueras de Vigo, des de 1986 es coneix com Instituto de Investigacións Mariñas (IIM); el Instituto de Investigaciones Pesqueras de Torre de la Sal, passaría a ser el Instituto de Acuicultura Torre de la Sal (IATS); l’Instituto de Investigaciones Pesqueras de Cádiz, actual Instituto de Ciencias Marinas de Andalucía (ICMAN) y el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).
L’any 1985, el laboratorio de Blanes, es va convertir en el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). Finalmente, l'any 2000, la Unitat de Gestió de Vaixells Oceanogràfics de l'IIP es va convertir en la Unitat de Tecnologia Marina (UTM), un centre de suport tecnològic i logístic per a tota la comunitat de recerca oceànica espanyola. Des de 2004, la UTM té a Vigo la seva seu Atlàntica.
Entre les fites dels centres que es van escindir de l'IIP-CSIC destaquen la instal·lació, en 1988, de la primera estació antàrtica espanyola, la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I, o la gestió, durant tots aquests anys, de les grans infraestructures oceanogràfiques espanyoles, els vaixells oceanogràfics Hespèrides (1991) i Sarmiento de Gamboa (2008), per part de la UTM-CSIC.
Altres fites són la incorporació del IATS-CSIC i l'IIM-CSIC al selecte grup d'infraestructures d'excel·lència en recerca en aqüicultura de la UE (AQUAEXCEL), l'augment de la multidisciplinarietat en aquest últim centre, amb l'obertura de projectes sobre seguretat alimentària, circularitat o bioprocessos industrials, entre altres, i, per part de l’ICMAN-CSIC, l'obertura de la primera planta pilot de cultius marins enfocada en la seva explotació per part d'una empresa (CUPIMAR).
Década de las ciències Oceàniques
Aquest aniversari coincideix amb l'inici de la Dècada de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible (2021-2030) proclamada per la UNESCO, i dóna exemple de la importància primordial de la ciència marina per al desenvolupament sostenible de la nostra societat.