Aquesta és la conclusió principal d'un nou estudi amb participació de l'ICM-CSIC elaborat a partir de l'anàlisi dels otòlits de peixos conservats en formacions geològiques de fa entre 700 i 800 mil anys.
Un nou estudi liderat per la Universitat de Viena en què ha participat l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) revela que els peixos que viuen a la part fosca dels oceans, és a dir, on no arriba la llum solar -per sota els 200 metres de profunditat, aproximadament- podrien veure reduïda la seva mida per culpa de l'augment de la temperatura de l'aigua, cosa que tindria conseqüències ecològiques rellevants.
Els detalls de la investigació es recullen en un article publicat avui a la revista Proceedings of the Royal Society B per a l'elaboració del qual es van recuperar otòlits -petites estructures de l'oïda interna dels peixos ossis que els permeten la captació de so i intervenen en el seu equilibri- de formacions geològiques de fa entre 700 i 800 mil anys de l'illa de Rodas, a l'Egeu. Després els van mesurar per estudiar com havia canviat la mida dels peixos al llarg dels períodes glaceres i interglacials.
La morfologia d'aquestes estructures és particular de cada mena de peix i la seva mida reflecteix directament el de l'individu del qual procedeixen, per la qual cosa es fan servir per saber com eren els peixos del passat.
"Gràcies a l'anàlisi d'otòlits hem descobert que, durant els períodes interglacials, amb uns 4 °C més del que és habitual, els peixos eren un 35% més petits, i el mateix passar ara per culpa de l'augment de temperatura dels mars i oceans", explica l'autora principal de l'estudi, Konstantina Agiadi, de la Universitat de Viena.
Peixos petits, grans impactes
Aquest és un dels pocs treballs que, fins ara, han abordat les conseqüències del canvi climàtic a la part més profunda dels oceans, la zona mesopelàgica –que va dels 200 als 1000 metres de profunditat, aproximadament–. En concret, se centra en els canvis que van experimentar durant el període interglacial els coneguts com a "peixos llanterna", un grup de petits peixos mesopelàgics que reben aquest nom per la seva capacitat de produir la seva pròpia llum.
"Conèixer la resposta d'aquests organismes a l'escalfament oceànic és clau, ja que contribueixen a l'estabilitat dels ecosistemes, redueixen el diòxid de carboni atmosfèric i són la base de la dieta d'altres organismes de la xarxa tròfica marina", apunta la investigadora ICM-CSIC i coautora del treball Marta Coll, que afegeix que "aquests peixos representen més dels peixos d'aigües profundes, i unes 100 vegades més que el total de les captures pesqueres anuals mundials".
Finalment, els peixos llanterna contribueixen enormement a la bomba biològica de carboni, un mecanisme natural que serveix per reduir el diòxid de carboni atmosfèric (CO₂). En aquest procés, els organismes fitoplanctònics absorbeixen CO₂ de l'atmosfera mitjançant la fotosíntesi. Per la seva banda, cada nit, els peixos llanterna es desplacen centenars de metres cap a la superfície dels oceans per alimentar-se de plàncton i tornen a baixar, transportant així enormes quantitats de carboni de la superfície fins al llit marí.