Segons un nou estudi de l'ICM-CSIC, hi ha una alta correlació entre les dades recollides a través de les xarxes socials i les recopilades durant els mostrejos tradicionals.
Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha comprovat que les metodologies digitals emergents per monitorar la biodiversitat marina tenen un gran potencial per detectar, pràcticament en temps real i a un cost molt menor, canvis en l'ecosistema marí relacionats, per exemple, amb la distribució d'espècies, un dels efectes més evidents de la crisi climàtica.
Entre les vies emergents de monitoratge digital considerades per a l'elaboració del treball, publicat recentment a la revista científica Marine Ecology Progress Series, figuren el coneixement ecològic local recopilat a través de les xarxes socials i els vídeos publicats pels pescadors recreatius a YouTube. En total, per a l'elaboració del treball es van analitzar 133 entrevistes penjades a diferents xarxes socials i 431 vídeos de YouTube.
"La digitalització de la societat ens permet detectar canvis en la distribució d'espècies pràcticament a temps real, cosa que no permeten les metodologies clàssiques de monitoratge", apunta Valerio Sbragaglia, autor principal de l'estudi, que afegeix que "les captures de la pesca recreativa -sobretot en xarxes socials- actuen com una xarxa molt àmplia de monitoratge a la qual es pot accedir fàcilment mitjançant la recollida passiva de dades".
Una altra de les conclusions rellevants del treball, centrat en l'anàlisi dels canvis en la distribució del mero blanc (Epinephelus aeneus) a Itàlia, Espanya i França, és que el volum de cerques sobre una espècie en concret a Google i Wikipedia és un bon indicador per mesurar l'interès de la societat en aquesta espècie, cosa que pot ajudar al disseny de futures campanyes d'informació i sensibilització.
Finalment, l'estudi revela una alta correlació entre les dades recollides a través de les noves metodologies digitals de monitoratge i les recopilades mitjançant les metodologies tradicionals.
"Això ens ha permès contrastar resultats i augmentar la confiança en els resultats sobre la redistribució d'espècies marines", comenta en aquest sentit Marta Coll, una de les coautores del treball.
Amb tot, els resultats de l’estudi proven la capacitat de les metodologies digitals de monitoratge de complementar el coneixement científic tradicional a un cost molt menor i aportant informació social tan valuosa com és el grau d'interès i preocupació de la ciutadania per les espècies que l'envolten.
Per això, els experts suggereixen que es considerin una nova forma de monitoratge igualment vàlida i capaç de contribuir a la comprensió dels canvis en la distribució de les espècies tant a escala ecològica com social, la qual cosa podria, en última instància, ajudar a informar la presa de decisions polítiques en matèria de conservació.
De cara a futures investigacions, l'equip se centrarà en la creació d'un observatori digital de la pesca recreativa que permetrà, entre altres coses, expandir els resultats d'aquest estudi a altres espècies i països.
"Estem desenvolupant una plataforma digital perquè aquesta informació sigui el més accessible possible, ja que de moment cal molta experiència per accedir a les dades publicades a les xarxes socials de manera sistemàtica i respectant els estrictes requisits de privadesa", conclou, Sbragaglia.