Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) constata que les zones on no es pot pescar estan contribuint a la recuperació, en pocs anys, d’espècies com el lluç, una de les més venudes i de major interès comercial al Mediterrani.
Un grup d’investigadors de l’ICM (ICM) ha comprovat que les reserves marines estan contribuint a la recuperació del lluç europeu (Merluccius merluccius) al Mediterrani, on aquesta és una de les espècies més venudes i de major valor comercial. De fet, es considera sobreexplotada en alguns punts de la part més occidental d’aquesta conca, on s’han establert algunes zones de veda precisament per aquest motiu.
Segons l’estudi, publicat recentment a la revista especialitzada Fisheries Research, al voltant de zones de la reserva on no es pot pescar el lluç, el nombre de captures de juvenils tendeix a augmentar, la qual cosa indica que s’està produint el que tècnicament es coneix com a efecte “spillover”, és a dir, hi ha una exportació de peixos fora de la reserva a causa de l’increment de peixos a dins d’aquesta. En aquest cas, això es dóna sobretot en els individus juvenils, per bé que els individus adults, tot i que també augmenten al voltant de la reserva, ho fan en una proporció menor.
“Els resultats de l’estudi coincideixen amb els d’altres investigacions que constaten que l’efecte “spillover” d’una reserva de pesca pot incrementar fins a un 20% la captura de les espècies comercials al voltant de la mateixa, promovent així la sostenibilitat de les espècies i de la pesquera”, exposa la investigadora de l’ICM Laura Recasens.
Per a l’elaboració de l’estudi, els investigadors van combinar dades de caixes blaves (VMS) -les porten totes les barques de pesca de més de 12 metres d’eslora i recullen informació diària sobre la ubicació geogràfica de l’esforç pesquer- amb dades de les captures diàries de lluç de les barques d’arrossegament del port de Roses. Així, van poder avaluar l’efecte de les reserves pesqueres sense haver de mostrejar dins de la zona protegida i, per tant, sense pertorbar l’hàbitat en procés de restauració.
Per fer-ho, van comparar les dades de captures i VMS recollides abans de l’establiment de la reserva amb dades recollides al cap de tres anys de l’establiment del vedat al voltant del mateix. Això va permetre als investigadors comprovar que les reserves marines contribueixen a la recuperació, fins i tot, de comunitats fortament exposades a l’impacte de la pesca.
Segons els investigadors, aquesta metodologia es pot anar repetint any rere any per veure l’efecte de les reserves sobre aquesta i d’altres espècies. A més, serveix per identificar canvis en la demografia de l’espècie estudiada derivats de la prohibició de la pesca, la qual cosa és útil per veure si la pesca passa de centrar-se en els juvenils –com passa en moltes pesqueres del Mediterrani- i posa el focus en els individus més grans i propers a la fase adulta.
En l’actualitat, se sap que les reserves marines exerceixen un paper important com a laboratoris per impulsar noves mesures de conservació i són clau per a conscienciar a la societat de la necessitat de protegir els nostres mars i oceans. Ara bé, hi ha pocs estudis com aquest en zones profundes de la plataforma i el talús que hagin comprovat que són realment efectives, ja sigui perquè augmenten la resistència de les comunitats als impactes derivats de, per exemple, l’activitat pesquera o el canvi climàtic, o perquè n’acceleren la seva recuperació.
Conèixer la distribució espacial, ecologia tròfica i la manera en què interaccionen amb el medi espècies de gran interès comercial és clau per assegurar la sostenibilitat dels estocs. L’ICM està especialment compromès amb aquesta causa i hi contribueix a través de la feina que fan els investigadors del Departament de Recursos Marins Renovables.
En aquest sentit, un grup d’investigadors d’aquest mateix departament firmaven a finals de 2020 un altre article rellevant per a la gestió pesquera sobre un model de distribució del lluç que combina factors ambientals i biòtics i té en compte els canvis estacionals per a la predicció de la distribució dels individus.