Segons un nou estudi de l'IEO en què ha participat l'ICM, la predació d'ous i larves per part d'aquests animals que formen part del plàncton gelatinós està contribuint a reduir l'abundància dels petits peixos pelàgics.
Un nou estudi en què han participat investigadors de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) i l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC) ha revelat que les proliferacions de meduses -juntament amb la pesca i amb factors ambientals- estan contribuint a la reducció de l'abundància de la sardina i l'anxova a la Mediterrània occidental.
Durant la darrera dècada, a la Mediterrània occidental s'ha observat una important disminució de la biomassa, l'abundància i les captures de sardina (Sardina pilchardus), a més de fortes fluctuacions a les poblacions d'anxova (Engraulis encrasicolus).
Són diverses les hipòtesis proposades per explicar aquests canvis, principalment relacionades amb la pesca i la variabilitat climàtica i ambiental. L'aparició, cada cop més freqüent, de blooms de meduses també s'ha utilitzat per explicar les fluctuacions de sardines i anxoves, tot i que no hi ha encara prou evidències que ho demostrin.
Algunes espècies de meduses s'alimenten d'ous i larves de peixos. A més, durant episodis de blooms consumeixen grans quantitats de zooplàncton, fet que suposa una competència per l'aliment amb les sardines i anxoves.
Aquest nou treball, que publica la revista Estuarine Coastal and Shelf Science, analitza mitjançant models estadístics una sèrie de dades de més de deu anys d'abundància de sardina i anxova juntament amb informació sobre els desembarcaments a port, diferents índexs climàtics i informació sobre l'aparició de blooms de meduses.
Els resultats mostren que l'aparició de grans floracions de meduses, en combinació amb altres factors ambientals, té efectes negatius tant per a la sardina com per a l'anxova que són importants per predir l'abundància dels petits pelàgics a la zona d'estudi.
"En aquest escenari, on s'observen un cúmul d'impactes humans i ambientals a l'ecosistema, cal gestionar els recursos amb especial precaució per garantir-ne la conservació", explica Jose Carlos Baez, investigador de l'IEO i primer autor del treball. En aquest sentit, el científic afegeix que “cal incloure el potencial efecte de les meduses en els models d'avaluació dels estocs i tenir-ho en compte a l'hora de gestionar les pesqueries".
Per la seva banda, Marta coll, investigadora de l’ICM-CSIC i coautora del treball, apunta que "Cal adoptar una visió integrada de l'ecosistema marí per fer una gestió adaptativa i proactiva dels recursos marins i poder garantir la pesca i els beneficis socioeconòmics".