Un estudi liderat per l'ICM-CSIC i la EBD-CSIC ha estimat la quantitat de llavors dispersades dins i fora de la ciutat de Barcelona en base als moviments de gavines marcades amb GPS i la detecció de llavors trobades a la seva dieta.
Un equip científic internacional liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) ha investigat com les gavines són capaces de dispersar llavors a Barcelona a través dels seus moviments dins i fora de la ciutat. En aquest estudi també hi ha col·laborat personal investigador de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i el Centre d'Estudis Ecològics d'Hongria.
"Les aus poden jugar un paper fonamental en la dispersió de plantes, incloent-hi espècies exòtiques", explica Víctor Martín, investigador postdoctoral de l'Estació Biològica de Doñana – CSIC.
Les aus poden ingerir les llavors directament o ingerir altres aus més petites que prèviament les han ingerit. Després aquestes llavors es dipositen en altres llocs en passar pel tracte digestiu de les aus."Si aquesta dispersió ocorre a les ciutats, poden ocasionar-se problemes ecològics i econòmics relacionats amb la gestió de zones urbanes verdes, en especial quan les plantes que es dispersen són espècies invasores, cosa que afecta la biodiversitat local dels ecosistemes urbans" afirma l'investigador.
La majoria de les llavors trobades no van presentar fruits carnosos i tenien una mida reduïda, la qual cosa indica que les gavines les adquireixen a través del consum d'altres preses de menor mida, com coloms i cotorres argentines, que són principalment granívores. D'altra banda, també van trobar altres espècies de plantes amb llavors més grans i fruit carnós que sí que serien consumides directament per les gavines.
L'estudi, publicat recentment a la revista Science of the Total Environment, es va centrar en la gavina argentada (Larus michahellis), una au marina oportunista que compta amb poblacions estables en zones urbanes com és el cas de Barcelona i està adaptada a explotar els recursos urbans.
Seguiment de les aus amb GPS
Per a l’elaboració d’aquest estudi, es van analitzar els moviments espacials realitzats entre el 2018 i el 2019 d'un total de 20 gavines argentades marcades amb dispositius GPS. Aquesta espècie de gavina és una de les més comunes a la ciutat. La seva gran plasticitat tròfica, és a dir, el fet que s'alimenti de preses situades a diferents posicions de la cadena alimentària, fa que el seu paper com a dispersadora de llavors pugui ser important.
"Entendre la dispersió i els patrons espacials pot ajudar al coneixement de les espècies exòtiques dins de zones verdes urbanes", explica Tomás Montalvo, investigador de l’ASPB.
L'equip de treball va combinar l'anàlisi dels moviments diaris juntament amb el temps que les gavines van retenir les llavors al tracte digestiu per desenvolupar models de dispersió per femta i regurgitats. A l'estudi van identificar set espècies exòtiques que són dispersades per les gavines sovint: figuera, pastura dentada, herba mora, trompet, kiwi, palmera de ventall mexicana i cuscuta.
Les gavines ingereixen les llavors de manera directa o en alimentar-se de coloms. Els resultats van indicar que més de 1.000 llavors al dia són dispersades per les gavines dins i fora dels límits de la ciutat de Barcelona. El 95% de les llavors es transporten dins de la mateixa ciutat a distàncies d'uns 700 metres. L’altre 5% restant es poden moure fins a 35 quilòmetres més enllà dels límits de la ciutat.
De les llavors que es dispersen dins de la ciutat, al voltant del 30% són dipositades en zones verdes urbanes, les quals són adequades perquè les llavors s'estableixin (zones arbustives, parcs verds i pastures urbanes).
En aquest sentit, Raül Aymí, investigador de l'ICO, afirma que “els resultats de l’estudi suggereixen que les gavines serien vectors importants de dispersió entre zones verdes urbanes i obren la porta a altres estudis sobre com les aus poden contribuir a l'expansió d'espècies exòtiques a les ciutats".
Finalment, Joan Navarro, investigador de l’ICM, conclou que "aquest treball, juntament amb altres investigacions realitzades en el marc del projecte BCNGulls, aporta informació molt valuosa per entendre l'ecologia marina urbana, especialment les interaccions amb els interessos humans i els possibles serveis ecosistèmics de la població de gavines resident a Barcelona".