És la conclusió principal d'un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).
Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha revelat que les gavines urbanes poden dispersar bacteris zoonòtics i resistents a antibiòtics en entorns urbans. A part d’analitzar la presència d’aquests patògens a les gavines argentades (Larus michahellis), s’ha fet un seguiment dels moviments d’aquest animals que ha permès identificar les distàncies que recorren i els espais que més visiten. Tot i que el risc de transmissió és baix, l’estudi conclou que els resultats de la investigació aporten dades que són claus per a la gestió de la salut pública en aquests entorns.
En concret, el treball, publicat a Science of the Total Environment, avalua la presència de bacteris patògens a les gavines argentades que viuen a la ciutat de Barcelona. Per a la seva elaboració es van capturar i analitzar al laboratori de l'ASPB un total de 129 individus. Els resultats mostren la presència d'Escherichia coli resistent a antibiòtics en el 14% de les gavines mostrejades i una baixa prevalença de Campylobacter jejuni i Listeria monocytogenes. Així mateix, durant les anàlisis no es va detectar ni Yersinia enterocolitica ni Salmonella spp. Tots aquests bacteris poden tenir implicacions per a la salut de les persones.
D’altra banda, l'equip científic va estudiar els moviments de les gavines capturades mitjançant l'ús de dispositius GPS. Això els va permetre generar mapes de dispersió potencial de patògens per part de les gavines urbanes i identificar el tipus d’instal·lacions més sensibles a la presència d'aquests patògens, com és el cas dels centres d'atenció primària, els hospitals, els establiments i les indústries alimentàries, els centres escolars o les fonts ornamentals.
"Combinar les dades de moviment de les gavines amb l'anàlisi de patògens ens permet generar mapes explícits que poden ser fonamentals per a la gestió de la salut pública a grans ciutats com Barcelona", exposa Víctor Martín-Vélez, investigador postdoctoral de l'ICM-CSIC.
Una altra de les conclusions rellevants de l'estudi és que les gavines immadures poden dispersar patògens a distàncies molt més grans que les adultes. Així, mentre les primeres es poden desplaçar fins a 167 quilòmetres, les segones arriben, de mitjana, a 53 quilòmetres. D'altra banda, els resultats de l'estudi mostren que les fonts ornamentals en primer lloc, i els equipaments escolars en segon, són els espais més visitats per les gavines a les àrees urbanes.
Davant aquest escenari, Tomás Montalvo, investigador de l'ASPB, apunta que “la identificació d'àrees sensibles a la dispersió de patògens per part de les gavines proporciona evidències per a la coordinació amb els gestors del territori amb vista a l'aplicació de mesures que permetin reduir els riscos potencials, com ja passa en el cas de les fonts ornamentals de la ciutat de Barcelona.
Finalment, en aquest sentit, l’investigador de l'ICM-CSIC Joan Navarro indica que “entendre les interaccions entre el medi, la vida salvatge i els éssers humans és essencial per prevenir la dispersió de patògens dins de la perspectiva One Health”, fet que posa sobre la taula el valor dels estudis amb un enfocament multidisciplinari com aquest.