És la conclusió principal d’un nou estudi de l'ICM-CSIC que desvela com la pluja a les ciutats aboca deixalles als caladors en poques setmanes, mentre que la força dels rius l'empeny cap a zones més profundes.
Un equip multidisciplinari integrat per especialistes en geologia, física, i biologia de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l'ICATMAR, ha aconseguit traçar per primera vegada la relació quantitativa entre els episodis de pluja i l'acumulació de deixalles al fons marí. L'estudi, publicat a la prestigiosa revista Environmental Pollution, analitza l'impacte de les aigües d'escorrentia urbana i els cabals dels rius en les zones de pesca del nord-oest del Mediterrani.
La investigació s'ha basat en un seguiment sistemàtic realitzat entre els anys 2019 i 2024, analitzant un total de 236 mostrejos de pesca d'arrossegament realitzats per l’ICATMAR al llarg de la costa catalana. A través de la prova de 54 combinacions entre estacions meteorològiques i caladors, els científics han avaluat com afecten els períodes post-precipitació de 2 a 20 setmanes i els increments de cabal fluvial. Els resultats confirmen de forma clara que l'aigua de pluja associada a entorns urbans, juntament amb l'activitat dels sobreeixidors del clavegueram, és un factor determinant en l'arribada directa de plàstics i altres residus als fons on feineja la flota pesquera.
"Fins ara sabíem que la pluja mobilitzava la brossa terrestre cap al mar, però determinar una relació quantitativa precisa entre la precipitació i el residu que realment acaba dipositat als fons de pesca era un repte científic molt complex", explica l’investigador de l’ICM-CSIC Xavier Garcia, autor principal de la investigació. "Aquesta visió transversal, integrant la geologia marina, la física dels fluids, la biologia i la gestió de recursos, ens ha permès entendre que no tots els orígens ni tots els episodis de pluja actuen de la mateixa manera, i que el tipus de connexió hídrica és clau per predir on s'acumularà el residu", afegeix.
Dues dinàmiques oposades
L'anàlisi de les dades ha permès a l’equip identificar dos comportaments clarament diferenciats. Als anomenats ports de Tipus A, la precipitació urbana provoca un augment directe de les deixalles als caladors, un efecte que acostuma a assolir el seu punt màxim entre 2 i 5 setmanes després de les pluges. Aquesta rapidesa confirma que el drenatge urbà deficitari i l'activitat del clavegueram en moments de precipitació intensa són la via d'entrada més immediata i impactant per als fons de pesca d’arrossegament.
Per contra, els ports de Tipus B presenten una dinàmica fluvial del tot diferent. En lloc d'aportar més residus als caladors habituals, els grans increments de cabal dels rius tenen principalment un efecte de buidatge o neteja (washout), arrossegant les deixalles ja existents cap a zones molt més profundes fora de l'abast dels vaixells de pesca. En cinc dels sis ports connectats a rius analitzats, les crescudes van reduir la presència de residus entre un 13% i un 100% per cada increment de 100 m³/s de cabal. L'única excepció es va detectar a Vilanova i la Geltrú on l'acumulació procedeix del transport des de la desembocadura del Llobregat (en un 12%) combinat amb una fortíssima contribució (d’un 88%) per part de la pluja local.
A més, el treball emfatitza que la tria de l'estació meteorològica que recull les dades de pluja, és un factor crític per a determinar-ne l’impacte en l’acumulació o no de residus. Així, per a un mateix municipi, l'elecció de l'estació meteorològica va produir estimacions de variació de residus que anaven des del -62% fins al +88% per cada 10 mm de pluja, la qual cosa demostra que la simple proximitat geogràfica no garanteix una connexió hidrològica real.
Un canvi de paradigma en la gestió del litoral
Aquestes troballes tenen implicacions directes en la manera com les administracions han de dissenyar les polítiques de protecció marina i les infraestructures de sanejament. La recerca evidencia que la gestió no pot ser uniforme, sinó que cal tallar les solucions a mida de cada zona litoral. A les àrees on predomina l'impacte urbà de Tipus A, la prioritat absoluta ha de ser la millora de les infraestructures de drenatge, la retenció d'aigües pluvials i el control dels sobreeixidors urbans per frenar l'entrada de plàstics i altres deixalles als fons més propers a la costa.
"Els nostres resultats demostren que les estratègies de gestió han de ser necessàriament locals i adaptades a la realitat de cada punt del litoral", conclou la investigadora de l'ICM-CSIC i l'ICATMAR Eve Galimany. "Mentre que en determinades àrees la prioritat absoluta ha de ser millorar la xarxa del clavegueram i el drenatge urbà per evitar que la pluja arrossegui deixalles als caladors en poques setmanes, en general cal promoure accions de prevenció de residus. Entendre aquests mecanismes és una eina fonamental per protegir els nostres ecosistemes marins i la sostenibilitat del sector pesquer".