L’escalfament del clima afecta al desenvolupament i la distribució del gel marí, tant a l’Àrtic com a l’Antàrtida. Avui encara hi ha poques evidències, i disperses, sobre quin impacte té l’escalfament en els microorganismes que viuen al gel i, al seu torn, quins efectes tenen sobre el clima els canvis en els ecosistemes marins polars.
L’escalfament del clima afecta al desenvolupament i la distribució del gel marí, tant a l’Àrtic com a l’Antàrtida. Avui encara hi ha poques evidències, i disperses, sobre quin impacte té l’escalfament en els microorganismes que viuen al gel i, al seu torn, quins efectes tenen sobre el clima els canvis en els ecosistemes marins polars. Els resultats de la campanya antàrtica PEGASO 2015, liderada per Rafel Simó i Manuel Dall’Osto, investigadors de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona, aporten llum nova a aquests fenòmens.
La biosfera de tot el planeta és una font important de partícules a l’aire, que anomenem genèricament “aerosols” i que són indispensables per generar els núvols. “Perquè un núvol es formi no n’hi ha prou que l’aire estigui saturat de vapor d’aigua, calen partícules microscòpiques perquè l’aigua hi condensi i formi gotes”, explica Rafel Simó. Als continents, els contaminants d’origen humà se sumen a la pols de terra i als gasos de la vegetació per formar aerosols i núvols. Però fins ara no es coneixien amb detall quines eren les fonts dels aerosols a l’atmosfera neta de les regions polars com l’Antàrtida.
Durant un mes i mig de l’estiu austral, un equip internacional embarcat al BIO Hespérides va estar analitzant les partícules suspeses a l’aire mentre navegava per la regió de la Península Antàrtica i el nord del Mar de Weddell. Les anàlisis de l’aire es contrastaven amb anàlisis de l’aigua de l’oceà i del gel marí.
L’alè del gel marí arriba als núvols
Després d’haver treballat les dades amb profunditat, l’estudi que publica aquesta setmana la revista Scientific Reports mostra que els microorganismes que creixen dins el gel quan la superfície del mar es glaça, amb el desglaç de l’estiu deixen anar nitrogen orgànic a l’aigua, que el vent aixeca a l’atmosfera, com si fos “l’alè del gel marí que arriba als núvols”, il·lustra Simó. Aquest nitrogen es troba en forma de proteïnes, de substàncies de protecció de la llum ultraviolada, i d’amines volàtils, les responsables de l’olor del peix. Totes aquestes substàncies, juntament amb d’altres de sofre que ja eren conegudes, s’incorporen a l’aerosol de l’aire antàrtic.
“Ja coneixíem la importància del nitrogen orgànic per a la formació dels núvols, el que ens ha sorprès és que el desglaç de l’oceà gelat deixi anar quantitats tan elevades d’aquest element. Aquesta troballa obliga a revisar els models que pretenen incorporar l’efecte primordial de la vida marina en la regulació del clima”, afirma Manuel Dall’Osto.
L’acceleració del desglaç d’estiu de l’Oceà Antàrtic per l’escalfament global pot afavorir l’emissió de substàncies formadores d’aerosols i núvols, com els mateixos autors ja han observat en un altre estudi a l’Àrtic, publicat recentment. “Cal una mirada holística a les interaccions entre oceà, gel, atmosfera i vida, si volem entendre i ser capaços de predir la complexa maquinària del clima”, afegeix Dall’Osto.
La campanya PEGASO va ser finançada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat i el Programa Marie Curie de la Unió Europea. Amb el lideratge de l’ICM-CSIC, hi van participar investigadors de les Universitats Nacional d’Irlanda, de Birminghan, de Plymouth i de Mainz, l’Institut de Química Analítica Instrumental de Bologna, l’Institut Metereològic Finlandès, l’ Institut de Recerca en Biodiversitat i Medi Ambient de Bariloche (Argentina), i l’empresa d’investigació tecnològica Aerodyne Research, de Boston.
Article de referència: Antarctic sea ice region as a source of biogenic organic nitrogen in aerosols. Manuel Dall’Osto, Jurgita Ovadnevaite, […] Rafel Simó. Scientific Reports 7, 6047 (2017). doi:10.1038/s41598-017-06188-x
Nota de premsa: Delegació CSIC Catalunya (veure)