És la conclusió principal d’un estudi en col·laboració amb l’ICM-CSIC que reconstrueix la història recent d’alguns contaminants marins en sediments profunds de la Mediterrània i el Cantàbric.
Una investigació liderada per l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO, CSIC) juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha reconstruït la història de la contaminació als fons marins del mar Cantàbric i el nord-oest de la Mediterrània al llarg dels últims segles.
Per a l’elaboració de l’estudi, publicat a la revista Science of the Total Environment, es van analitzar testimonis de sediment obtinguts a profunditats d’entre 80 i 1150 metres, es van datar les diferents capes i es van analitzar contaminants presents com el mercuri, el plom o els microplàstics.
Els resultats obtinguts mostren com algunes activitats humanes —com la industrialització, la construcció de preses i la producció de plàstics— han deixat una empremta persistent fins i tot en els entorns més profunds i allunyats de la costa.
A partir de l’anàlisi dels nivells de metalls s’ha pogut identificar l’empremta de diferents activitats relacionades amb la revolució industrial.
“L’ús de màquines de vapor, que feien servir carbó com a combustible, va suposar un augment dels nivells d’arsènic en el sediment”, apunta Juan Santos, investigador del Centre Oceanogràfic de Vigo de l’IEO i primer autor de l’estudi. Més tard, es detecta un augment dels nivells de metalls com el mercuri o el plom, que indiquen el desenvolupament de l’activitat industrial a Espanya.
El fet de trobar aquests senyals d’activitat industrial fins i tot en sediments de mar profund allunyats de la costa ens recorda que fins i tot aquests ecosistemes marins profunds no són immunes a les nostres accions, adverteix Joan Cartes, investigador de l’ICM-CSIC.
“Cal veure fins a quin punt aquest impacte ha afectat la fauna marina d’aquests sistemes, objectiu final del projecte RECOMARES, que serví per desenvolupar aquests resultats”.
Una altra activitat humana que ha quedat registrada en el sediment és la construcció de preses. A partir dels anys 60 s’observa una disminució en la presència d’elements naturals com el liti i l’alumini, cosa que estaria relacionada amb una menor descàrrega fluvial a causa de l’embassament dels rius, juntament amb canvis en els règims de pluges i l’ocupació massiva del litoral amb diverses construccions.
Els sediments analitzats mostren també l’inici de l’ús dels plàstics, que comencen a aparèixer en capes dipositades a mitjans del segle XX.
“La història de la contaminació per microplàstics està ben registrada en aquests sediments, probablement perquè la seva aparició en l’ús quotidià i la indústria va ser més ràpida i generalitzada que la de la majoria dels metalls”, assenyalen els autors.
El treball també ha permès identificar, en alguna de les zones, la utilització de pesca d’arrossegament. L’ús d’aquest tipus de xarxes remou el sediment i genera discontinuïtats en el registre d’indicadors com l’extinció del plom radioactiu, una variable que s’utilitza per datar els sediments.
Aquest estudi es va realitzar en el marc del projecte RECOMARES (RTI2018-094066-B-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.