Una enquesta liderada pel Grup de Treball d'Igualtat de l'ICM confirma que l'impacte de la situació actual està determinat pels condicionants de gènere, la qual cosa es relaciona directament amb la desigualtat i la manca de corresponsabilitat.
El passat mes de maig, el Grup de Treball d'Igualtat de l'ICM va dur a terme l'enquesta "Impacte del confinament" que tenia com a objectiu mostrar els indicadors de percepció i opinió sobre l'afectació en el repartiment de rols de gènere durant el confinament de la població causat per la pandèmia de la COVID-19.
Ara se n’han publicat els resultats, que posen de manifest que la crisi provocada per la COVID-19 está tenint un major impacte sobre el futur professional de les dones -i així ho reconeixen gairebé la meitat dels homes-, la qual cosa es relaciona directament amb la desigualtat de gènere i la manca de corresponsabilitat.
Segons l'enquesta, el confinament dificulta molt més el teletreball a les dones, que dediquen més de 5 h al dia a la cura de menors, entre 1 i 4 h al dia a la cura de persones dependents i entre 3 i 4 h al dia a les tasques domèstiques, mentre que els homes dediquen només entre 1 i 2 h al dia a aquestes últimes.
En referència als factors que més afecten la jornada laboral de teletreball, per a les dones són, en primer lloc, les tasques domèstiques; en segon, la cura de menors; i en tercer, la manca de condicions i equipament per al teletreball. En el cas dels homes, en canvi, aquesta falta de condicions i equipament ocupa la primera posició dins el rànquing de factors que més afecten el teletreball, mentre que la cura de menors i les tasques domèstiques ocupen la segona i la tercera posició, respectivament .
D'altra banda, l'enquesta revela que el confinament incrementa la pèrdua de talent femení. En aquest sentit, el 65% de les dones enquestades consideren que la crisi les ha afectat més, i així ho creuen també el 47% dels homes.
"Els resultats de l'enquesta evidencien que, avui dia, la desigualtat de gènere segueix existint en l'àmbit professional i en la dedicació a tasques domèstiques i de cura de gent gran o menors", lamenta Sara Soto, impulsora de l'enquesta i membre del Grup d’Igualtat de l'ICM.
En aquest sentit, Soto exposa que "com en moltes altres crisis les dones segueixen sent les grans afectades i també les grans oblidades, ja que, tot i que la societat està avançant en el tema, les diferències persisteixen i tenen un impacte en el seu desenvolupament professional. Queda molta feina per fer des del punt de vista socioeconòmic, mediambiental i educacional per poder arribar a una societat feminista on la coresponsabilitat sigui real".
L'enquesta va comptar amb una elevada participació: 183 persones que treballen a l'ICM, la Unitat de Tecnologia Marina (UTM) i el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA). El 58% d'aquestes eren dones i el 42% homes, la majoria investigadors d'entre 41 i 50 anys que desenvolupen la seva jornada laboral al despatx.
"Des de l'inici de la situació de confinament vam tenir clara la necessitat de llançar aquesta enquesta", explica Soto, que detalla que aquesta va ser dissenyada a partir d’una altra enquesta elaborada per la Comissió d'Igualtat d'un altre centre del CSIC amb el qual l'ICM comparteix molts interessos: l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA).
"Vam adaptar l’enquesta de l'IDAEA a les circumstàncies i característiques del nostre centre, modificant les preguntes pertinents per abastar un major nombre de diversitats i situacions personals que poguessin donar-se. A més, es van afegir noves preguntes amb l'objectiu de disposar de més indicadors d'opinió i percepció", afegeix Soto.
El principal objectiu de l'enquesta era disposar dels indicadors de percepció i opinió sobre els diferents àmbits relacionats amb l'afectació en el repartiment de rols de gènere durant el confinament de la població provocada per la pandèmia de la COVID-19, en les diferents unitats familiars , així com els relacionats amb el funcionament del teletreball. Per això, el Grup de Treball d'Igualtat de l'ICM es va centrar sobretot en el binomi entre la conciliació i la situació de confinament, introduint el biaix de gènere en l'anàlisi de la corresponsabilitat.