Un nou estudi liderat per l'ICM-CSIC i la UB ha revelat que les onades de calor marines associades a la crisi climàtica estan portant al col·lapse de les poblacions de coralls de la Mediterrània, reduint en alguns casos la seva biomassa entre un 80 i un 90%.
Un nou estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona (UB) ha revelat que les onades de calor marines associades a la crisi climàtica estan portant al col·lapse de les poblacions de coralls de la Mediterrània, reduint en alguns casos la seva biomassa entre un 80 i un 90%.
Segons el treball, publicat recentment a la revista Proceedings of the Royal Society B, les poblacions de coralls de la Mediterrània, que són fonamentals per al funcionament del coral·ligen, un dels hàbitats més emblemàtics d'aquest mar, podrien ser incapaces de recuperar-se de l'impacte recurrent d'aquests esdeveniments extrems durant els quals la temperatura de l'aigua arriba a nivells molt elevats durant dies i fins i tot setmanes.
Es tracta del primer estudi que avalua la capacitat de recuperació a llarg termini de poblacions de les dues espècies de coralls més emblemàtiques del Mediterrani: la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) i el corall vermell (Corallium rubrum), que proporcionen hàbitats complexos essencials per a una gran diversitat de fauna associada. Per això, comprendre la seva capacitat de recuperació davant les cada vegada més freqüents i intenses onades de calor és crucial.
Esdeveniments de mortalitat massiva
La crisi climàtica està afectant greument els ecosistemes marins de tot el món i la Mediterrània no n'és una excepció. En concret, les onades de calor marines associades a aquesta crisi estan causant esdeveniments de mortalitat massiva a tots els ecosistemes litorals d'aquesta conca. Entre les espècies més afectades hi ha els coralls mediterranis.
Tot i que nombrosos estudis han investigat els impactes immediats de les onades de calor marines sobre les espècies de coralls, se sap molt poc sobre la seva capacitat de recuperació a llarg termini. El principal motiu és que, com que són espècies generalment molt longeves (> 100 anys en alguns casos) i amb dinàmiques poblacionals lentes, és a dir, organismes amb taxes de creixement i reclutament baixes, calen sèries temporals llargues (dècades) per poder valorar la seva capacitat de recuperació.
Per a l'elaboració d'aquest estudi, l'equip científic va analitzar els resultats obtinguts en un seguiment a llarg termini de diferents poblacions de coralls que es van veure afectades per un gran esdeveniment de mortalitat massiva causat per una onada de calor l'any 2003 a l'àrea marina protegida d’ Scandola (Còrsega, França). En concret, es van analitzar dades sobre l'estat d'aquestes poblacions (densitat, estructura de talles i biomassa) recollides durant els quinze anys següents per part d'investigadors del grup de recerca Medrecover, format per experts de l'ICM-CSIC i de la UB, entre altres centres.
Malauradament, els resultats van mostrar que, lluny de recuperar-se, totes les poblacions analitzades han tendit al col·lapse des que van ser afectades per l'onada de calor del 2003. De fet, després de quinze anys, aquestes poblacions es poden considerar pràcticament extintes des d'un punt de vista funcional.
"Hem advertit pèrdues de biomassa mitjanes respecte a la biomassa inicial d'un 80% per a les poblacions de gorgònia vermella, i de fins a un 93% en el cas de la població estudiada de corall vermell", explica Daniel Gómez, investigador de l'ICM-CSIC i un dels autors del treball.
Per part seva, Joaquim Garrabou, també investigador de l'ICM-CSIC i un altre dels autors del treball, alerta que "aquestes dades són molt preocupants per a la conservació d'aquestes espècies emblemàtiques, i ens indiquen que els efectes de la crisi climàtica s'estan accelerant amb conseqüències evidents per als paisatges submarins, on la pèrdua dels coralls equival a la d'arbres als boscos".
Exposició recurrent a les onades de calor
Cristina Linares, professora del Departament de Biologia evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i investigadora de l'IRBio de la UB, assenyala que "creiem que un dels motius principals pels quals s'han observat aquestes trajectòries de col·lapse és la possible exposició recurrent a les onades de calor incompatibles amb la lenta dinàmica poblacional d'aquestes espècies", i és que, durant el període d'estudi (2003-2018), es van registrar onades de calor molt importants en com a mínim quatre anys: 2009, 2016, 2017 i 2018.
"Durant aquestes onades de calor, les condicions de temperatura a l'àrea estudiada van tornar a assolir extrems incompatibles amb la vida d'aquests coralls, cosa que segurament va causar nous esdeveniments de mortalitat a les ja delmades poblacions i va impedir la seva recuperació", afegeix la investigadora.
Com que s'espera que el nombre i la intensitat d'ones de calor marines augmenti en les pròximes dècades a conseqüència de la crisi climàtica, la viabilitat de moltes poblacions d'aquestes espècies podria veure’s greument amenaçada.
Tot i això, apunten els investigadors, "és molt probable que existeixin algunes àrees a la Mediterrània en les quals, a causa de diversos factors, la recurrència dels impactes climàtics sigui menor, fet que fa especialment rellevant conservar, davant d'altres possibles impactes, aquests refugis climàtics on les trajectòries de les poblacions de coralls podrien ser més positives que les observades en aquest estudi”. Tanmateix, conclouen “cal implementar mesures més contundents contra la crisi climàtica abans que la pèrdua de biodiversitat sigui irreemplaçable”.
Aquesta investigació s'ha dut a terme gràcies al suport del Parc Regional de Corse, el projecte del Pla Nacional HEATMED (RTI2018-095346-B-485 I00), els projectes europeus H2020 MERCES, H2020Futurmares, InterregMED MPA-Engage i Interreg MED MPA- Adapt.