És la principal conclusió d’un estudi publicat recentment a la revista Communications Earth & Environment, que ha aconseguit identificar per primera vegada patrons estacionals clars de contaminació per plàstics a l’Atlàntic Nord.
Un nou estudi publicat a la prestigiosa revista Communications Earth & Environment ha identificat els abocaments fluvials i les activitats aqüícoles com les principals fonts de contaminació per macroplàstics a les costes de l’Atlàntic Nord-est. Segons el treball, aquest tipus de contaminació varia estacionalment, sent l’hivern i la primavera els períodes més crítics. Aquests resultats posen sobre la taula el paper fonamental dels rius i l’aqüicultura com a fonts principals d’aquesta contaminació, alertant de la urgència d’abordar aquestes problemàtiques.
L’estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universidad Católica del Norte (UCN) de Xile en el marc del projecte europeu MINKE, va emprar innovadores tècniques d’intel·ligència artificial per analitzar dues dècades de dades del programa OSPAR de monitoratge en platges. Les conclusions assenyalen punts crítics de contaminació, com la península Ibèrica occidental, la costa francesa, el mar d’Irlanda i la regió de Skagerrak, on els rius estacionals i les activitats aqüícoles tenen un paper determinant.
L’impacte dels rius i l’aqüicultura
Els petits rius que desemboquen a l’Atlàntic Nord-est, especialment durant períodes de pluges intenses, alliberen grans quantitats de macroplàstics a l’oceà. D’altra banda, l’aqüicultura, que representa gairebé el 30% de la producció pesquera a la regió, es perfila com una font important de contaminació plàstica, agreujada per tempestes que danyen equipaments i alliberen residus al mar.
“És preocupant com les fluctuacions estacionals en els cabals fluvials i les condicions adverses a les granges aqüícoles estan contribuint a la crisi dels macroplàstics. Aquest estudi no només identifica els punts crítics, sinó que subratlla la necessitat d’una gestió urgent i efectiva”, explica Niclas Rieger (ICM-CSIC), investigador principal de l’estudi.
Tecnologia i innovació per a solucions globals
Gràcies al model de machine learning "Procés de Cox log-Gaussià" espacial, l’equip va poder analitzar patrons complexos i detectar tendències espacials i temporals a partir de dades limitades. Aquest avenç no només reforça la utilitat d’eines estadístiques avançades, sinó que també destaca la importància de la ciència ciutadana per recopilar dades essencials i generar solucions.
“Aquest estudi obre portes a una gestió més precisa i eficient, demostrant que, fins i tot amb poques dades, és possible identificar tendències i prendre decisions informades. La participació ciutadana serà clau per afrontar el repte dels macroplàstics”, afirma Vanessa-Sarah Salvo (ICM-CSIC), investigadora del projecte MINKE.
Amb tot, l’estudi marca un punt d’inflexió en la comprensió de la contaminació marina i reforça la necessitat d’estratègies conjuntes per abordar les fonts de macroplàstics.
“L’aqüicultura sostenible i el control dels abocaments fluvials són ara elements imprescindibles en la lluita per protegir els ecosistemes de l’Atlàntic Nord-est i garantir un futur net per a l’oceà”, conclou l’equip científic.