L’ICM-CSIC ha participat en un estudi internacional que insta a integrar la variació del comportament en tot l'arbre de la vida dins de les estratègies globals de conservació.
La diversitat de comportament —les variacions en el comportament i la resposta dels organismes a escala individual, poblacional i d'ecosistema— constitueix un dels principals punts cecs en la investigació sobre biodiversitat. Des dels desplaçaments animals fins a les complexes respostes de plantes, fongs i microbis, aquests trets de conducta motllen els processos ecològics, actuen com a alerta d'emergència davant dels impactes humans i representen un reservori vital per a l'adaptació al canvi ambiental.
Amb l'objectiu de valorar aquesta llacuna crítica de coneixement, la revista Trends in Ecology & Evolution ha publicat un article elaborat per un ampli equip científic internacional —entre ells investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)— que analitza les principals escletxes de coneixement entorn d'aquesta faceta de la vida. A fi de tancar aquesta escletxa i optimitzar les estratègies de conservació, les autores i autors reclamen indicadors estandarditzats, innovació tecnològica i investigació interdisciplinària.
Superar les barreres d'observació
Avaluat l'impacte humà en les poblacions marines ha estat històricament un desafiament a causa de la dificultat de monitorar el comportament animal sota l'aigua. Quantificar la diversitat de comportament és fonamental per superar aquesta limitació. Avui dia, la combinació d'eines d'última generació —com ara xarxes de càmeres i visió per computador— permet salvar les barreres tradicionals d'observació i mesurar amb precisió com afecta la presència humana al comportament dels peixos en el temps i l'espai.
«En aquest estudi, la contribució de l'ICM-CSIC es va centrar a aportar l'experiència adquirida en el projecte HumanFear, on analitzem la diversitat de comportament dels peixos com un factor determinant per avaluar com la presència humana submarina altera la dinàmica dels ecosistemes en el temps i l'espai. El projecte combina tecnologies pioneres per superar les limitacions d'observació tradicionals», assenyala Valerio Sbragaglia, investigador principal de HumanFear a l'ICM-CSIC.
Un component clau en tot l'arbre de la vida
La diversitat de comportament s'ha de consolidar com un pilar fonamental de la biodiversitat, a la mateixa alçada que la riquesa d'espècies, les funcions ecològiques o la diversitat genètica. En aquest sentit, Ivan Jarić, investigador de la Universitat Paris-Saclay i autor principal de l'estudi, destaca:
«Encara que fins ara s'ha estudiat molt menys a escala d'ecosistema que altres components de la biodiversitat, la diversitat de comportament pot tenir conseqüències profundes en poblacions, comunitats i ecosistemes enters, fins i tot quan els canvis de comportament es produeixen dins d'una sola espècie. A més, modela processos ecològics i evolutius, i constitueix una reserva d'adaptació enfront del canvi ambiental, oferint un primer senyal d'alarma davant les pressions humanes.»
Davant d'aquest escenari, els autors sostenen que la falta de coneixement en aquest camp s'ha de reconèixer com una deficiència prioritària que, a més, ha d'anar més enllà del regne animal per abastar també el comportament de plantes, fongs i microbis.
«Tot i que els microbis i els fongs representen la major part de la biodiversitat de la Terra, la seva inclusió en els objectius de conservació va enrere respecte a altres grups taxonòmics», afirma Purificación López-García, investigadora de la Universitat Paris-Saclay. «La seva diversitat de comportament continua essent especialment desatesa al llarg de l'arbre de la vida, tot i ser fascinant. Tant fongs com microbis mostren comportaments individuals i col·lectius extraordinaris que inclouen la percepció ambiental, el reconeixement de parents genètics i fins i tot elaborades estratègies de depredació», afegeix.
Noves fronteres per a la conservació
Els avenços tecnològics recents obren un ventall d'oportunitats per estudiar la diversitat de comportament de manera global. Entre les eines més prometedores destaquen les xarxes de gravació automàtica, els drons, els sistemes de càmeres i la biotelemetria, combinats amb la visió per computador i models d'intel·ligència artificial.
Per tot plegat, resulta urgent integrar la diversitat de comportament de manera rigorosa i equitativa en les estratègies internacionals de conservació i restauració de la biodiversitat, vinculant-la directament amb els serveis ecosistèmics, el benestar social i el desenvolupament socioeconòmic.
«Integrar la diversitat de comportament en els marcs de conservació suposa un canvi de paradigma en la forma en què monitorem i protegim la natura. En incorporar aquests trets dinàmics en les polítiques públiques i en la gestió de l'espai marí, els gestors podran preveure millor les transformacions ecològiques, dissenyar àrees protegides més adaptatives i salvaguardar tot el potencial evolutiu dels ecosistemes enfront del canvi climàtic», conclou l'equip científic.