És la principal conclusió d'un nou informe de la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) en què ha participat l'ICM-CSIC.
La Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) ha publicat un nou informe, conegut com a Informe Nexes en què posa sobre la taula dels responsables de la presa de decisions, la necessitat d’una gestió més ambiciosa i que tingui en compte la complexitat de les interaccions i les opcions de resposta específiques per maximitzar els beneficis colaterals de la gestió a través de cinc elements interrelacionats: la biodiversitat, l’aigua, l’alimentació, la salut i el canvi climàtic. El document posa de manifest que les mesures de gestió que es prenen en l’actualitat per afrontar els diferents reptes no aconsegueixen tractar la complexitat dels problemes interrelacionats i donen lloc a inconsistències en la governança.
El treball, en què ha participat l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), subratlla la importància d’aconseguir una mirada més amplia i integradora en la gestió de les diferents crisis, ja queles dades mostren clarament que és ineficaç i pot generar conseqüències negatives.
En aquest sentit, l’informe proposa centrar-se en com la biodiversitat, l’aigua, l’alimentació, la salut i el canvi climàtic estan interrelacionats per permetre una presa de decisions integrada i adaptativa, amb l’objectiu de maximitzar els beneficis col·laterals entre els diferents elements i minimitzar les interaccions negatives. Un bon exemple d’això és la gestió de les zones marines protegides, en què s’inclou a les comunitats locals en la presa de decisions, fet que dona com a resultat un augment de la biodiversitat, més disponibilitat d’aliment per a la població i una millora en els aspectes socioeconòmics de les comunitats locals.
D’altra banda, l’informe revela que la pèrdua de biodiversitat, impulsada per factors com el canvi d’ús del sòl, l’explotació insostenible i el consum en excés dels recursos, té repercussions directes i negatives sobre la seguretat alimentària, la disponibilitat d’aigua, la salut i la resiliència al canvi climàtic, i quantifica els costos econòmics de la inacció en desenes de bilions de dòlars americans anuals.
Especial atenció a l’oceà
Els ecosistemes marins i d’aigua dolça són especialment vulnerables a l’impacte humà, incloent-hi la contaminació i la sedimentació. Aquests factors han provocat una degradació generalitzada, amb conseqüències greus per a la biodiversitat i els serveis que aquests ecosistemes proporcionen, com ara alimentació la provisió d’aliment, protecció costanera i regulació climàtica.
L’informe subratlla que la biodiversitat marina està disminuint a un ritme del 2-6% per dècada durant els darrers 30-50 anys. Aquesta pèrdua afecta a serveis essencials com les pesqueries. També destaca que gairebé 1.000 milions de persones depenen directament dels esculls de corall per a alimentació, protecció i altres mitjans de vida.
Els ecosistemes marins no només sustenten la biodiversitat, sinó que també actuen com a embornals de carboni, ajudant a mitigar els efectes del canvi climàtic. Per exemple, més del 50% de la captura de carboni oceànic es deu a ecosistemes costaners. La restauració d’aquests ecosistemes, com les praderies marines i els esculls de corall, pot contribuir significativament a la lluita contra el canvi climàtic.
El canvi climàtic està provocant pèrdues irreversibles com la desaparició dels esculls de corall i afectant pesqueries vitals per prevenir desnutrició i altres problemes de salut global. Alhora, les activitats il·legals d’extracció de recursos naturals generen pèrdues econòmiques de fins a 300 mil milions de dòlars anuals.
Per revertir aquesta situació complexa, l’informe proposa accions clau integrades, com millorar la gestió integrada dels ecosistemes terrestres i marins, reduir la contaminació per plàstics des de l’origen, i implementar pràctiques sostenibles en la pesca i l’aqüicultura. A més, l’informe posa èmfasis en la necessitat de promoure la transició cap a dietes saludables i sostenibles, amb una distribució més equitativa dels aliments.
En definitiva, el nou informe de l’IPBES, disponible pròximament en aquest enllaç, planteja un canvi de paradigma en la presa de decisions, passant d’enfocaments aïllats i sectorials a estratègies integrades, aportant un full de ruta amb passos concrets. Aquest marc estratègic inclou des de comprendre les interconnexions entre aquests factors fins a establir mecanismes d’implementació, seguiment i ajust continu de les estratègies.