Un estudi publicat per científics de l'ICM i l'IEO proposa l'ús d'un mètode senzill, barat i ràpid per avaluar el bon estat ambiental de l'oceà basat en l'anàlisi de la diversitat de microorganismes.
Un estudi publicat per científics de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM) i l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) proposa l'ús d'un mètode senzill, barat i ràpid per avaluar el bon estat ambiental de l'oceà basat en l'anàlisi de la diversitat de microorganismes, la qual cosa podria facilitar els programes de seguiment que fan que es compleixi la Directiva Europea d'Estratègia Marina.
Aquest estudi suposa un avanç en el compliment de la Directiva Europea d'Estratègia Marina, que busca aconseguir el bon estat ambiental dels mars europeus a través de l'anàlisi i seguiment d'una sèrie de descriptors que permeten quantificar la salut dels ecosistemes. La implementació inicial d'aquesta directiva ha posat en evidència les dificultats tècniques per desenvolupar aquest seguiment i la necessitat de desenvolupar indicadors i mètodes d'anàlisi innovadors, més senzills, barats i ràpids.
En aquest sentit, aquest nou article publicat a la revista científica Marine Pollution Bulletin avalua l'ús de nous indicadors basats en la diversitat microbiana que, gràcies al desenvolupament i abaratiment de les tècniques de seqüenciació massiva, podrien ser útils per a entendre l'estat ambiental del mar.
Els científics han avaluat en l'estudi si la diversitat del picoplàncton (el plàncton mil vegades més petit que un mil·límetre) i nanoplàncton (cent vegades més petit que un mil·límetre) és un bioindicador útil per determinar el bon estat ambiental. Per a això es van seleccionar sis zones de mostreig en diferents àrees del mar Catalano-Balear adjacents a territoris amb diferents usos: des de l'ús urbà a agrícola, i també sota la influència de rius i aigües subterrànies.
"Els microorganismes del plàncton responen molt ràpidament a pertorbacions en l'ecosistema com són l'entrada massiva de nutrients o la contaminació, de manera que podrien ser indicadors útils d'aquests impactes", explica Isabel Ferrera, investigadora de l'IEO a Màlaga i primera autora de l’estudi.
No obstant això, malgrat que els resultats demostren la utilitat d'aquestes tècniques, els autors de la feina alerten de possibles inconvenients que s'han de tenir en compte a l'hora de considerar la diversitat microbiana com un indicador de la salut de l'ecosistema.
La gran variabilitat estacional que tenen les comunitats de microorganismes del plàncton de forma natural podria confondre amb els canvis produïts per impactes humans, pel que és necessari conèixer l'estacionalitat de la diversitat microbiana en cada zona per poder interpretar aquesta variable com un indicador de la salut de l'ecosistema.
A més, els impactes humans com la descàrrega massiva de nutrients poden suposar puntualment un augment en la biodiversitat microbiana que podria traduir erròniament en un indicador de bon estat del mar. Per tot això, els autors suggereixen que l'ús d'aquests nous indicadors hauria de realitzar només en relació amb les condicions ambientals conegudes i en combinació amb l'anàlisi d'altres comunitats d'organismes.
"Tenint en compte la importància dels ecosistemes marins per al nostre benestar humà, conèixer com en són de vulnerables als nostres impactes és essencial. Els programes de vigilància han de permetre conèixer la condició en la qual es troba el mar i com aquest respon a la pressió exercida, ja que només així podrem gestionar els impactes negatius que porten a la degradació ambiental d'algunes àrees i les podrem mantenir en bon estat", conclou Esther Garcés, investigadora de l'ICM.