Un grup d'experts de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona ha dissenyat un dispositiu biodegradable per a pescar tonyines que podria arribar a substituir els de plàstic que es fan servir actualment. La iniciativa forma part d’un projecte en col·laboració amb la International Seafood Sustainability Foundation (ISSF) que busca fer més sostenibles les pràctiques d’explotació pesquera.
Cada segon arriben al mar uns 200 quilos de plàstic. Un cop allà viatgen a través de les corrents marines i s'acaben concentrant als grans girs oceànics. La majoria provenen de terra, tot i que una part important accedeix al mar directament des del mateix per culpa de l'activitat marítima.
Un exemple clar d'això són els Fish Aggregating Devices o FADs, dispositius capaços de concentrar peixos. Es tracta d'estructures flotants construïdes, generalment, amb productes derivats del plàstic. Són el millor aliat dels tonyinaires, ja que malgrat no se sap molt bé per què, les tonyines se senten molt atretes per aquestes estructures i quan les veuen es col·loquen al seu voltant buscant l'ombra que generen. En total, més del 40% de les captures mundials de tonyina s’efectuen amb FADs.
El problema rau en què els FADs s'abandonen a la deriva i acaben perdent-se a l'oceà, el que contribueix a la seva contaminació. Per això, ara, un grup d'experts en corrents oceàniques del Departament d'Oceanografia Física de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) de Barcelona ha dissenyat un prototip de FAD biodegradable fet només amb tela de cotó, bambú i pedres.
El desenvolupament d'aquest dispositiu s'emmarca en un projecte que l'ICM realitza en col·laboració amb la International Seafood Sustainability Foundation (ISSF). La iniciativa busca entendre millor com es mouen els FADs a la columna d'aigua per poder dissenyar nous prototips construïts amb menys derivats del plàstic i que siguin menys voluminosos i pesats i igual d'eficients que els actuals.
Els detalls del nou prototip es recullen en un informe presentat el passat mes de maig durant la cinquena trobada de la Inter American Tropical Tuna Commission (IATTC). En aquest document els investigadors expliquen la física que hi ha darrere del desplaçament dels FADs a l'oceà. Els seus arguments es basen en els moviments de les boies de deriva, ja que aquests dispositius per pescar tonyines són una mena de sucedanis d'aquestes però amb cua, que és el que fa que es desplacin més lentament. Això últim és important perquè no es perdin a la deriva massa aviat.
Un dispositiu biodegradable
El prototip que proposen els experts de l'ICM té forma cúbica, el que fa que el seu coeficient de draga, és a dir, la capacitat que una estructura té per seguir un fluid en moviment, sigui força elevat en comparació del que tenen altres formes geomètriques. Gràcies a això, aquesta estructura hauria de poder mantenir-se en el si de la corrent, adquirint una velocitat de desplaçament molt més lenta.
A més, el nou prototip té una vida útil d'aproximadament un any i està construït amb materials que són fàcils de trobar, mentre que els de plàstic triguen centenars d'anys a descompondre’s.
A l'oceà Pacífic ja s'han començat a provar algunes estructures biodegradables similars, si bé el prototip que proposen els investigadors de l'ICM, que va ser presentat el passat mes de desembre a un grup de pescadors a Ghana, encara no s'ha pogut provar al mar.
Els investigadors esperen poder fer-ho molt aviat per comprovar la seva efectivitat, ja que l’ús d’aquests dispositius biodegradables contribuiria en gran mesura a minimitzar els impactes de l'activitat pesquera en l'oceà.
Tot això prova que, treballant de forma conjunta, la indústria i la ciència poden ajudar a garantir a llarg termini la sostenibilitat dels recursos naturals a través de millors pràctiques d'explotació basades en un millor coneixement científic.
