Un grup d’investigadors de l'ICM ha aconseguit descriure un dels estadis larvaris de la gamba vermella, el que ajudarà a dimensionar les mesures de gestió de la que és una de les espècies de major interès comercial del Mediterrani.
La gamba vermella (Aristeus antennatus) és una de les espècies d’interès comercial més importants del Mediterrani, arribant a representar les seves captures més d’un 50% dels beneficis de les confraries de pescadors en alguns ports de Catalunya, amb un preu que pot arribar als 100 euros el quilo.
Tot i la seva rellevància i el coneixement que es té de les gambes adultes, el cicle vital de l’espècie encara no es coneix del tot, ja que no s’han observat mai els seus ous i se sap molt poc dels seus estadis larvaris. Aquesta informació és clau per a conèixer la dispersió de la gamba vermella, però també per a delimitar les seves poblacions i establir mesures de gestió pesquera ben dimensionades.
Ara, un grup d’investigadors de l’àrea de Recursos Marins Renovables de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha aconseguit descriure per complet un dels estats larvaris de la gamba vermella, el que ajudarà no només a estimar millor l’estoc de l’espècie, sinó també a millorar la comprensió de diferents aspectes de la seva l’ecologia.
Fins ara els experts treballaven amb una descripció de l’any 1955 que, segons conclouen en un estudi publicat aquesta setmana a la revista especialitzada Scientific Reports, era errònia i corresponia a una altra espècie.
Per a l’elaboració de l’estudi, els investigadors van fer servir una eina de mostreig de plàncton que pesca tots els organismes de mides entre 300 micres i 2 centímetres que viuen a la part superficial de l’aigua, el que comprèn el primer metre i mig. Després, al laboratori, van anar identificant amb una lupa binocular les diferents espècies presents a les mostres. En alguns casos l’ADN de les larves es va comparar amb el d’individus adults per confirmar la identificació.
L’estudi de les larves, clau per a conèixer la connexió entre poblacions
“L’estudi de les larves d’aquesta espècie és una peça clau per saber com estan connectades les poblacions de gamba vermella al llarg de la costa i si les mesures de gestió que s’estan aplicant en un lloc determinat tenen efecte allà mateix o si, degut al transport de les larves pels corrents marins, tenen efecte en altres ports”, exposa Marta Carreton, la investigadora que ha liderat l’estudi.
En aquest sentit, Carreton avança que el seu grup de recerca, liderat per l’investigador Joan B. Company, que estudia la dinàmica ecològica de diferents ecosistemes sotmesos a pressió pesquera, ja està elaborant els primers mapes de distribució de larves de gamba vermella.
Aquests mapes serviran de base per les simulacions i prediccions de la connectivitat de l’espècie, el que ajudarà a saber si cal estendre les mesures locals de gestió actuals, que estan en marxa al port de Palamós des de l’any 2013.
Aquest estudi, realitzat en estreta col·laboració amb l’Institut Português do Mar e da Atmosfera (IPMA) de Lisboa (Portugal), s’emmarca dins del projecte CONECTA, que està finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i té com a objectiu estudiar la connectivitat de la gamba vermella al Mediterrani espanyol.
