Durant la nit del passat 25 de gener de 2016, un terratrèmol submarí de magnitud (Mw) 6.4 amb epicentre al sud de la Mar d'Alboran, va sacsejar el nord de la costa del Marroc, a 42 km d'Alhucemas, afectant seriosament la ciutat de Melilla així com nombroses localitats del sud de la Península Ibèrica. Aquest terratrèmol ha estat el més gran dels registrats al Mar d'Alboran.
Durant la nit del passat 25 de gener de 2016, un terratrèmol submarí de magnitud (Mw) 6.4 amb epicentre al sud de la Mar d'Alboran, va sacsejar el nord de la costa del Marroc, a 42 km d'Alhucemas, afectant seriosament la ciutat de Melilla així com nombroses localitats del sud de la Península Ibèrica. Aquest terratrèmol ha estat el més gran dels registrats al Mar d'Alboran. El sisme va estar precedit el dia 21 de gener per un terratrèmol de magnitud 5.1 a la mateixa zona epicentral, i va ser seguit per una sèrie de fortes rèpliques les localitzacions de les quals han anat migrant de zona amb el temps.
Totes aquestes observacions en conjunt (premonitors, migració de les rèpliques, rèpliques llunyanes) semblen indicar que el terratrèmol ha pogut trencar segments de falla adjacents i, per tant, no és descartable que es pugui produir un trencament encara més gran en el futur.
L'estructura generadora d'aquest sisme és la falla d'Al-Idrissi, ben coneguda pels científics del grup "Barcelona Centre of Subsurface Imaging" (B-CSI) de l’ICM. Des de fa més de sis anys, l'equip dirigit per Eulàlia Gràcia, investigadora del departament de Geociencies marines, ha cartografiat i caracteritzat la falla Al-Idrissi en el marc dels projectes i campanyes EVENT-DEEP, TOPOMED-Leg1 i SHAKE. Aquesta falla, formada per 3 segments, és una estructura tectònica activa de desplaçament horitzontal i més de 100 km de longitud, localitzada a la part central del Mar d'Alboran.
El sisme de magnitut 6.4 es va generar en la intersecció dels segments més meridionals, propagant-se principalment cap al Sud. A més, la regió del nord del Marroc ja ha estat testimoni de grans terratrèmols recents, com els sismes d'Alhucemas de 1994 i 2004, aquest últim causant de danys molt severs produint un total de 629 víctimes i més de 15.000 persones van perdre la seva llar.
Actualment la monitorització de la sismicitat amb estacions sísmiques terrestres properes a la zona no és òptima, ja que els epicentres ocorren en el mar. Per això és necessari el desplegament de sismòmetres de fons marí (OBS, d'Ocean Bottom Seismometer, en anglès), per seguir l'evolució de la sismicitat i identificar amb precisió quins segments de la falla o falles s'han trencat durant el terratrèmol.
Amb aquest objectiu un equip del "Barcelona Centre of Subsurface Imaging" (B-CSI) ha salpat el passat 11 de setembre des de Vigo fins a la zona de l'epicentre a bord del vaixell del CSIC "Sarmiento de Gamboa". L'equip està liderat per César R. Ranero i compta amb col·laboradors del centre IFM-GEOMAR (Alemanya), de l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” (CSIC) i de la Universitat Mohamed V (Marroc).
Durant la campanya es desplegarà una xarxa de 10 sismòmetres submarins, els quals registraran durant tres mesos la sismicitat de la zona (Figura 1), i proporcionaran informació sobre l'estructura superficial i profunda del marge, així com la geometria de l'estructura causant d'aquests sismes.
A finals de desembre salparan de nou, amb el vaixell oceanogràfic "Angeles Alvariño" de l'Institut Espanyol d’Oceanografia, per recollir els instruments amb les dades enregistrades. Així mateix, s'obtindrà una cartografia de detall de la falla utilitzant les ecosondes multifeix del vaixell, que serà d'utilitat per comparar el relleu anterior i posterior al terratrèmol i analitzar, així, els possibles canvis del relleu del fons marí.
"La batimetria de detall posterior al sisme ens permetrà comparar-la amb l'adquirida anteriorment, una batimetria d'ultra-alta resolució adquirida mitjançant vehicles autònoms submarins (AUV). La comparació ens permetrà avaluar si s'han produït ruptures de falla en superfície o si s'han desencadenat esllavissaments submarins associats ", explica Eulàlia Gràcia.
Aquesta iniciativa està coordinada amb l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), que està a càrrec de la Xarxa Sísmica Nacional i que es beneficiarà de les noves dades adquirides per aquesta xarxa de sismòmetres submarins.