Es tracta d’espècies que ja s'havien descrit prèviament, però es desconeixia la seva capacitat de degradar els productes derivats del plàstic durant el procés de lixiviació a l'oceà.
Al Mediterrani, la contaminació plàstica ha assolit nivells alarmants, amb fragments de plàstic ocupant una superfície equivalent a 7.500 camps de futbol, cosa que posa de manifest la urgent necessitat de trobar solucions efectives per mitigar aquesta contaminació. En aquest context, les estratègies de bioremediació natural es perfilen com una alternativa prometedora per reduir l'impacte dels residus plàstics en els ecosistemes marins.
Ara, un equip científic liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha fet un pas important en aquesta direcció en identificar diverses espècies de bacteris que consumeixen els compostos químics alliberats durant la degradació del plàstic a l'oceà, que es produeix quan aquest entra en contacte amb l'aigua de mar. És llavors quan es van alliberant compostos químics, alguns dels quals són tòxics per als organismes marins. Aquest procés es coneix científicament com a lixiviació i és potenciat per la llum solar, que fa que el plàstic que flota a la superfície de l'oceà alliberi més compostos que el que està enfonsat.
Els detalls de l'estudi es recullen en un article publicat recentment a la revista Environmental Microbiology Reports que obre la porta a noves vies per combatre la contaminació marina.
"El vessament de plàstics al mar té conseqüències menys conegudes com són l'alliberament de compostos químics que són tòxics per a molts organismes marins. Trobar bacteris capaços de degradar aquests compostos i eliminar-los és important com una forma de bioremediació", explica Cristina Romera-Castillo, investigadora de l'ICM-CSIC i autora principal de l'estudi.
Una solució als residus invisibles del plàstic
L'estudi se centra en les bacteris que creixen en lixiviats de plàstic, és a dir, els compostos químics que el plàstic allibera a l'aigua de mar a mesura que es degrada. Aquests compostos poden ser additius que s'afegeixen al plàstic durant la seva manufactura o productes de la degradació del propi polímer.
L'estudi publicat ara contrasta amb la majoria dels estudis previs, que se centren en bacteris degradadores del plàstic en si. De fet, es tracta del primer treball que estudia les bacteris capaces d'eliminar els compostos químics que allibera el plàstic que flota al mar. Per a les anàlisis s'ha utilitzat el polietilè, el tipus de plàstic més abundant a l’oceà, a part d'una barreja de plàstics envellits trobats en una platja que contenia polietilè i polipropilè. Aquests dos plàstics es troben en una gran varietat de productes que van des de bosses de plàstic fins a pots de detergents o higiene personal.
Bacteris coneguts amb noves habilitats
Tot i que les espècies bacterianes identificades ja estaven descrites en la literatura científica, no es coneixien com a degradadores de derivats del plàstic. Segons les autores del treball, això obre la porta a noves aplicacions biotecnològiques per combatre la contaminació plàstica.
En aquest sentit, l'estudi detalla que els bacteris estudiats utilitzen la matèria orgànica dissolta, derivada dels plàstics, per al seu creixement, transformant-la en CO2, biomassa i possiblement altres subproductes. Per a la seva elaboració, es van emprar tècniques avançades com ara CARD-FISH per identificar els grups bacterians predominants, BONCAT per detectar bacteris activament creixent i la seqüenciació del gen 16S rRNA per conèixer les espècies bacterianes predominants.
Perspectives futures
De cara a futures investigacions, l'equip planeja continuar explorant aquestes bacteris per determinar si alguna de les espècies es podria aïllar i cultivar amb fins experimentals més específics. "Volem seguir estudiant aquests bacteris degradadors de compostos alliberats pel plàstic per veure si algun podria aïllar-se i cultivar-se i fer experiments més dirigits amb ells", afegeix Romera-Castillo.
Amb tot, l'estudi representa un pas endavant en la lluita contra la contaminació plàstica a l’oceà, proporcionant una possible eina per reduir l'impacte dels compostos tòxics derivats del plàstic en el medi ambient marí.